Barat, addictiu i letal. El fentanil és una de les drogues més mortíferes i addictives del moment i, després d’apoderar-se del mercat a Mèxic i els Estats Units, preocupa que comenci a obrir-se pas sigil·losament a Europa. De producció fàcil, els narcotraficants la fan servir com a adulterant de l’heroïna i drogues semblants per abaratir els costos de producció i maximitzar els beneficis, de manera que incrementen enormement el risc de sobredosi.
Un adulterant omnipresent i potencialment letal
La DEA (Administració de Control de Drogues dels Estats Units) alerta que el 40% de les pastilles del mercat negre contenen dosis “contaminants” de fentanil que podrien arribar a ser letals, sobretot tenint en compte que una quantitat mínima d’aquest estupefaent pot provocar la mort ràpida d’una persona adulta. Les estadístiques ho corroboren: el 55% de les morts per sobredosi a Estats Units es relacionen amb l’ús d’opioides sintètics com el fentanil.
Uns efectes molt apreciats en medicina
Ara bé, no tot el que envolta el fentanil és sinistre. Fora del món de la drogodependència, fa anys que se li atribueix un potencial com a anestesiant que li obre portes a l’aplicació en clínica i medicina. El fentanil és un opioide sintètic que es considera entre 50 i 100 vegades més potent que la morfina, de la qual prové. El seu consum indueix un estat d’eufòria i relaxació simultània, una mena de somnolència que es relaciona amb un descens a la neurotransmissió cerebral i que, en part, es manifesta amb un encorbament del cos que els consumidors coneixen com a ‘fer la reverència’.
Produeix aquests efectes a través dels receptors opioides clàssics del sistema nerviós, que participen de forma normal en processos com la regulació del dolor, l’aprenentatge o, sobretot, en els circuits de recompensa i addicció. Precisament per aquesta darrera actuació, el que preocupa més del fentanil és el seu potencial addictiu. Tenint en compte la seva potència desorbitada, petites dosis poden tenir efectes enormes que forcin l’entrada a un espiral de consum creixent que duu de forma pràcticament irreversible a l’addicció: si no mata, et torna addicte.
Una bomba pel circuit de recompensa del cervell
En essència, els circuits cerebrals de recompensa connecten àrees cerebrals que s’encarreguen de reforçar positivament algunes conductes per afavorir que es repeteixin. Són essencials per a la supervivència i estan estrictament controlats per molècules endògenes (pròpies de l’organisme) entre les quals destaca la dopamina, tradicionalment relacionada amb la motivació i les sensacions plaents. El consum de substàncies com el fentanil interfereixen i alteren per complet el funcionament normal d’aquests circuits, impedint-ne una regulació correcta. En tractar-se de substàncies alienes a l’organisme, el sistema nerviós no té la capacitat de regular-ne adequadament la seva presència i limitar-ne els efectes i, en definitiva, estan fora de control.
El fentanil, a més, no només és potent sinó que és extremadament ràpid: arriba al cervell en molt poc temps i produeix una eufòria desmesurada que insta a tornar a consumir per buscar el mateix efecte. Així, el consum repetit acaba per induir una tolerància en què el cos “s’acostuma” a la droga i cada cop en necessita més per aconseguir el mateix efecte. La tolerància condueix directament a la dependència del fentanil, que es manifesta de forma física, amb síndrome d’abstinència quan no s’aconsegueix consumir; i psíquica, desencadenant episodis d’ansietat, canvis de conducta i una susceptibilitat fora de mida.
L’ús mèdic és molt valorat
Davant d’aquesta situació, pot sorprendre que el fentanil també sigui considerat un analgèsic i anestèsic de gran valor reconegut oficialment per la FDA (Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units) i d’ús recurrent als hospitals. Fins i tot ha desplaçat la morfina en alguns tipus de tractament contra el dolor, especialment, per als pacients de determinats tipus de càncer, i es calcula que és l’opioide més receptat i utilitzat a quiròfan. En aquest sentit, se n’han aprofitat les característiques úniques de potència i rapidesa i s’han traslladat al panorama farmacèutic, on es prescriu en la dosi mínima eficaç, sempre dins els marges terapèutics, i sota un control exhaustiu en què es monitoritza constantment al pacient.
