Tots els organismes, en principi, viuen i moren, tot i que hi ha algunes excepcions parcials, per exemple, entre les meduses. Precisament, entre els diversos patrons d’envelliment i mort, n’hi ha alguns de sorprenents i fins i tots de contraintuïtius. És el cas d’algunes tortugues que, com explica un equip de científics en un article a la revista ‘Science’, poden alentir i fins i tot aturar el seu envelliment, demostrant que la senescència no és inevitable en tots els animals.
El 80% envelleixen més lentament que els humans
Els científics van estudiar tortugues terrestres i marines que viuen a zoològics i aquaris de diversos països, i van observar que el seu patró d’envelliment no s’assembla al dels humans però tampoc al d’altres animals. De fet, la majoria d’elles envelleixen molt més lentament i, en alguns casos, la senescència és directament negligible. De les 52 espècies estudiades, un 75% mostren una senescència extremadament lenta, mentre que un 80% envelleixen més lentament que els humans.
Segons sembla, algunes d’aquestes espècies poden reduir el seu ritme de senescència si les seves condicions de vida milloren, per exemple, vivint en un zoo o un aquari en comptes d’en llibertat, on l’alimentació és més difícil i estan exposades a les inclemències del temps i l’amenaça dels depredadors.
Un canvi en la despesa d’energia
Algunes teories evolutives prediuen que la senescència apareix després de la maduresa sexual perquè l’energia invertida en reparar danys a cèl·lules i teixits passa a invertir-se en reproducció per passar els gens a la generació següent. És per això que després d’arribar a la maduresa sexual, es deixa de créixer i comença una deterioració gradual de les funcions corporals. Segons aquestes teories, aquest reequilibri és inevitable i, per tant, sempre s’envelleix, una idea que ha estat comprovada en moltes espècies, sobretot de mamífers i ocells.
No obstant això, hi hi ha éssers que continuen creixent després d’assolir la maduresa sexual, com ara les tortugues, i és per això que es creu que poden continuar invertint en reparar danys cel·lulars i, per tant, són candidats a reduir i fins i tot evitar la senescència. Això, però, no vol dir que siguin immortals sinó només que el seu risc de mort no augmenta amb l’edat, cosa que vol dir que, encara que no morin estrictament de vells, poden morir de malaltia, per exemple.
Els humans, de moment, continuarem envellint
Durant el darrer segle, l’esperança de vida dels humans ha experimentat uns augments sense precedents però, tot i això, millorar les condicions de vida no ha modificat gaire la velocitat d’envelliment, sinó que redueixen la mortalitat pel que fa a raons independents de l’edat, com ara la depredació o les condicions extremes. Així doncs, si més no de moment, no hi ha manera d’aconseguir aquests mateixos avantatges en la nostra espècie.
