El nostre entorn social té una influència molt important en la composició del microbioma, és a dir, dels bacteris que viuen al nostre organisme. Aquesta és la conclusió a què ha arribat un equip d’investigadors en un estudi que ha estat publicat a la revista ‘Nature’ i que assenyala clarament la relació entre les persones que tenim a prop, el nostre estat de salut i l’aparició d’algunes malalties.
El treball, de fet, que parteix de l’estudi del microbioma de la boca i dels intestins de milers de persones d’arreu del món, fins i tot apunta al possibilitat que algunes malalties que es relacionen amb disfuncions en aquesta flora bacteriana, entre les quals hi ha l’obesitat, la diabetis i fins i tot alguns càncers, siguin parcialment transmissibles.
El microbioma canvia al llarg de la vida
Fins ara, la recerca en el microbioma havia parat molta atenció en el nostre primer contacte amb els microorganismes a través de les nostres mares, que ens donen els primers bacteris que ens colonitzen. La composició de la flora bacteriana del nostre cos, però, canvia a través de la vida, i són aquests canvis i els motius que els impulsen els que han centrat aquesta darrera recerca.
Dirigits per la catalana Mireia Vallès Colomer i per Nicola Segata a la Universitat de Trento, a Itàlia. van analitzar l’ADN de gairebé 10.000 mostres de femta i saliva de persones d’arreu del món cercant coincidències en les soques de bacteris presents en familiars, parelles, companys de pis i altres tipus de relacions socials.
La influència de la mare, del pare i de l’entorn
Els resultats confirmen que la relació entre els microbiomes intestinals de les mares i els dels seus fills és molt forta, especialment al principi de la vida. Durant el primer any de vida, la meitat de soques bacterianes dels infants són compartides amb les mares i, per bé que aquesta proporció va decreixent al llarg de la vida, s’han trobat soques compartides amb les mares en persones de fins a 85 anys d’edat.
A més de les mares, però, hi ha altres familiars que són una font important de flora intestinal. Als quatre anys, per exemple, la influència del pare és igual d’important que el de la mare en aquest sentit i, en el cas de bessons separats, el microbioma es fa cada cop més diferent a mesura que passa el temps. Fins i tot en persones que viuen sota el mateix sostre o a les mateixes comunitats rurals, les coincidències en els bacteris que habiten els nostres intestins són significatives.
Les relacions socials són més importants en el microbioma de la boca
Pel que fa al microbioma de la boca, la influència de la mare sembla que és molt més petita. Així, les persones que viuen juntes, independentment de quina relació tinguin, tendeixen a tenir les mateixes soques bacterianes a la boca, un fet que s’accentua com més temps passen vivint plegats. Les parelles, però, sembla que comparteixen més soques que els pares i els fills.
Un estudi clau per avançar en la comprensió de la biota
La importància d’aquests resultats és molt gran ja que, per primera vegada, posa les bases per estudiar com es propaguen bacteris que no es consideren patògens però que tenen un paper rellevant en el desenvolupament d’algunes malalties. Així, seguint microbis específics i com s’escampen i relacionant-los amb l’evolució a llarg termini de la salut de les persones, es podrien respondre algunes de les preguntes que es fa la comunicat científica sobre el paper del microbioma en el nostre benestar.
