Un equip d’investigadors ha identificat un procés de ‘rejoveniment’ genètic que es produeix poc després de la fertilització i mitjançant el qual els embrions endarrereixen el rellotge biològic al principi de la gestació. Els resultats del treball, publicats a la revista ‘Science’, permeten resoldre una de les grans preguntes que s’havia fet la ciència: si les nostres cèl·lules acumulen danys i mutacions amb l’edat, per què els nostres fills no els hereten?
Un misteri que no s’havia resolt fins ara
És evident que, quan naixem, les nostres cèl·lules són noves i no duem amb nosaltres l’envelliment acumulat pels nostres pares fins el moment de la concepció. La raó i la manera com es produïa això, però, havia estat un misteri fins ara, per bé que se sap que, en general, naixem ‘amb el comptador a zero’. Una possible explicació era que les cèl·lules sexuals no envellisin, protegides d’alguna manera, però la detecció de senyals d’envelliment a l’esperma i els òvuls ho va refutar. Així doncs, el misteri persistia.
En aquest nou estudi, els científics van seguir la hipòtesi del rejoveniment, és a dir, que un cop ‘activades’ per la fertilització, aquestes cèl·lules activen un mecanisme per restaurar el seu estat original. Les seves observacions van confirmar aquest procés de ‘reset’ biològic tant en cèl·lules de ratolins com en humanes, i sembla que es produeix un cop l’embrió s’ha adherit a l’úter, entre 6,5 i 7,5 dies després de la concepció, moment en què l’embrió endarrereix la seva edat fins al que podríem considerar ‘l’hora zero’.
Possibles aplicacions a llarg termini
Sabent això, estudiar la manera com es produeix podria ajudar els investigadors a tractar moltes malalties relacionades amb l’edat, com ara l’artritis o el Parkinson, entre d’altres. Amb prou coneixement sobre aquest ‘rejoveniment’ cel·lular qui sap si, algun dia, es podrien induïr processos semblants en altres tipus de cèl·lules per evitar alguns dels pitjors efectes de l’envelliment i els mals que hi estan associats.
El fet, però, és que en aquesta primera passa de la investigació encara hi ha més preguntes que no pas respostes, com ara quin mecanisme activa aquest ‘reset’, quins gens fan que es produeixi, si són compartits per tots els éssers vius… Un camp enorme per explorar i que, pel que veiem, podria donar resultats espectaculars, arribin quan arribin.
