Un equip d’investigadors de la farmacèutica GSK, juntament amb científics de la Universitat Johns Hopkins (Estats Units) han anunciat que han fet un gran descobriment que obre la possibilitat d’acabar amb la malària, que a dia d’avui continua sent la pitjor malaltia que ha patit la humanitat. En un article publicat a ‘Science’, tots plegats expliquen com, per casualitat, van descobrir un bacteri que pot aturar la transmissió de la malaltia als humans, posant fre a la seva propagació.
La desaparició de la malària d’una colònia de mosquits
Durant uns experiments l’any 2014 en una instal·lació d’investigació farmacèutica a l’estat espanyol, els científics de GSK van adonar-se que una colònia de mosquits que es feien servir per experimentar en el desenvolupament de medicaments havia deixat de ser portadora del paràsit de la malària. La ràtio d’infecció entre ells va anar baixant i baixant fins que, al cap de pocs mesos, havia desaparegut.

Sorpresos, els científics van congelar les mostres i, al cap de dos anys, van tornar a examinar-les per mirar de comprendre què havia passat. Així és com van descobrir que una soca concreta d’un bacteri, que han anomenat TC1 i que és present de manera natural a l’entorn, havia aconseguit aturar el desenvolupament dels paràsits de la malària a l’interior dels mosquits. Un cop entra al seu organisme, hi viu durant tota la seva vida fent que la seva càrrega de paràsits disminueixi fins a un 73%.
Una petita molècula amb què es podrien tractar superfícies
Pel que han descobert els científics, aquest bacteri segrega una petita molècula, l’harman, que inhibeix les primeres fases del creixement del paràsit. Com que aquest compost pot anar a parar als mosquits no només per via oral sinó també a través de la cutícula, per contacte, això obe la possibilitat fins i tot de tractar les superfícies on es posen aquest insectes per tal de ‘desparasitar-los’.

Davant d’aquests resultats tan prometedors, en un centre d’investigació de camp controlat de Burkina Faso, anomenat MosquitoSphere, ja s’estan duent a terme assaigs en condicions reals per veure com de segur i d’efectiu seria fer servir aquesta molècula a gran escala per reduir la quantitat de paràsits de la malària que hi ha a l’interior de cada mosquit i, per tant, fer una passa decisiva per controlar una malaltia que, fins i tot a dia d’avui, continua matant més de 600.000 persones l’any, sovint infants de menys de 5 anys.