Un fàrmac contra la malària que es considerava molt prometedor s’ha estavellat en les proves en infants. En un article publicat a ‘Lancet Infectious Diseases’, els resultats dels assaigs, duts a terme per l’Institut de Salut Pública i Tropical de Suïssa, apunten que l’ús d’aquest producte –l’artesunat rectal (RAS)– com a tractament d’emergència no ha aconseguit millorar la supervivència dels pacients en condicions de manca de recursos.
Justament, l’estudi s’ha fet en condicions reals a tres països africans, i s’ha observat com el RAS no pot reduir les morts per malària si, abans, no es posa remei a problemes subjacents dels sistemes de salut pública. A més de ser un gerro d’aigua freda, aquestes conclusions podrien tenir implicacions pel que fa a les guies que estableix actualment l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Un medicament tot sol no pot canviar les coses
El primer autor de l’estudi, el professor Manuel Hetzel, afirma en un comunicat que el general “la gestió dels casos greus de malària és tan pobre que afegir un sol producte no sembla que faci una diferència positiva”. Una conclusió que posa de manifest les mancances dels serveis sanitaris de la República Democràtica del Congo, Nigèria i Uganda, on s’han dut a terme els assaigs amb el RAS.
A l’estudi hi van participar 6.200 infants menors de 5 anys i greument malalts de malària. Els resultats, que han estat analitzats en detall, sembla que fins i tot apunten a ocasions en què els infants que havien rebut el tractament amb RAS tenien més probabilitats de morir que els que no. Una sorpresa tenint en compte que, fins ara, el fàrmac havia demostrat que tenia efectes beneficiosos en combinació amb un tractament adequat a l’hospital.
Els infants no acaben el tractament
El problema pot ser, precisament, aquest. Segons explica Hetzel, “sovint els infants no acaben el tractament sencer” per raons que van de la manca de mitjà de transport a l’hospital al cost o, fins i tot, a la pobra qualitat assistencial dels hospitals. De fet, el RAS se suposa que s’ha d’administrar com un sol supositori per un treballador mèdic a comunitats aïllades, com a tractament d’emergència que permet als infants arribar a un hospital on se’ls faci un tractament complet amb antipalúdics injectables i l’anomenada teràpia ACT, a més d’antibiòtics i altres mesures per impedir que hi hagi complicacions.
Les guies de l’OMS s’estan revisant
A dia d’avui, les guies de l’OMS pel que fa a l’ús del RAS es basen en un assaig fet entre 2000 i 2006 a Ghana, Tanzània i Bangladesh que, per les seves característiques, no és especialment útil per orientar la introducció del fàrmac a gran escala. En condicions reals, apunten els autors de l’estudi, hi ha molts factors que determinen la qualitat del tractament que rebrà un pacient. Així doncs, i en vista d’això, les guies estan sent revisades per un grup d’experts.
Lamentablement, i en vista dels resultats obtinguts, l’ús del RAS com a medicament d’emergència contra la malària no és recomanable a gran escala. Sense una millora dels serveis sanitaris que permeti fer el tractament complet, aquest medicament, per prometedor que pugui ser, no arribarà mai a ser tot l’útil que podria ser a l’hora de salvar vides.
