Un equip d’investigadors liderats per la Universitat de Copenhague (Dinamarca) han descobert una connexió oculta entre el càncer i la diabetis. Segons expliquen en un article publicat a ‘Acta Oncologica’, la resistència a la insulina és un element comú entre la diabtetis tipus 2 i els càncers que, a més, pot facilitar la propagació dels tumors.
Un segle d’investigació
Un dels primers descobriments que es va fer sobre el càncer, als anys 20, va ser que la seva orina feia una olor dolça. Després de la sorpresa inicial, van concloure que això era a conseqüència d’uns nivells elevats de sucre a la sang, cosa que suggeria que, d’alguna manera, la malaltia els alterava. Ha hagut de passar tot un segle, però, perquè s’hagi pogut respondre aquesta pregunta, després d’anys estudiant la connexió entre el càncer, la insulina i el sucre.
Una connexió molt important
Pel que sembla, en pacients de càncer, les cèl·lules no responen prou bé a la insulina i, per tant, en fa falta més per aconseguir el mateix efecte que en una persona sana. Un efecte que es produeix de manera molt semblant en les persones que pateixen diabetis tipus 2. En aquest darer cas, els símptomes com el cansament o l’augment de la set i la quantitat d’orina augmenten lentament i fan difícil el diagnòstic. En el càncer encara pot ser més difícil perquè alguns dels símptomes, com el cansament, ja són present abans per la mateixa malaltia.
A més d’aquest problema, però, n’hi ha un altre, i és que la resistència a la insulina pot fer que les cèl·lules del càncer es multipliquin. Tal com s’ha vist en estudi anteriors, la insulina és una hormona del creixement i té el mateix efecte en les cèl·lules tumorals. Així doncs, si hi ha més insulina, es reprodueixen més ràpidament, cosa que, evidentment, pot ser un problema molt important. No només això, sinó que la resistència a la insulina també pot influenciar l’acumulació de proteïnes als músculs, perdent força i massa muscular i afegint encara un altre problema de salut als pacients de càncer.
Recomanacions per als oncòlegs i projectes de futur
Així doncs, la combinació de resistència a la insulina i càncer és nefasta, i és per això que els investigadors recomanen als oncòlegs que, en endavant, controlin sovint el nivell de sucre en sang dels pacients, fins i tot quan sembla normal, perquè sovint el cos compensa la resistència a la insulina produïnt-ne més, cosa que pot tenir molts efectes perjudicials. En cas que es detecti la resistència, a més, cal tractar-la immediatament, cosa que, sortosament, es pot fer gràcies al coneixement acumulat sobre la diabetis tipus 2.
El següent serà veure quins són els pacients que tenen més risc de desenvolupar resistència a l’insulina, si hi ha algun tipus de càncer específic, factors de risc, o bé si el tractament hi té alguna cosa a veure. Un cop això s’hagi aconseguit, es podran fer més estudis i mirar de comprovar si els tractaments tenen efectes positius en el pronòstic dels pacients.
