La diabetis tipus 1, l’artritis reumatoide i alguns tipus de càncer són algunes de les malalties que la ciència ha demostrat que s’associen a gens concrets que no “s’encenen” o “s’apaguen” correctament. En un article publicat fa unes setmanes a la revista ‘Nature Communications’, un equip d’investigadors de la Universitat McGill de Mont-real, al Quebec, explica com es pot fer servir la tecnologia d’edició genètica CRISPR/Cas9 per mirar de tractar aquest tipus de malalties.

Totes les cèl·lules del nostre cos tenen exactament el mateix codi genètic. El que els dóna la seva identitat i les seves funcions diferenciades és la manera com es llegeix i s’escriu aquest codi, és a dir, quins gens “s’encenen” i “s’apaguen” a cada tipus de cèl·lula. Per exemple, com expliquen des de la mateixa Universitat McGill en un comunicat de premsa, imaginem que els gens que codifiquen els enzims que ens ajuden a fer la digestió “s’encenguessin” a les cèl·lules de la retina: se’ns desfarien els ulls.

L'estructura de l'ADN | D.P.
L’estructura de l’ADN | D.P.

Una de les maneres com una cèl·lula apaga alguns gens és amb l’addició reversible d’un compost orgànic anomenat “grup metil”, que s’afegeix a la ubicació exacta del gen que es vol apagar. Així, els gens que tenen més metil tendeixen a estar apagats i els que en tenen menys, a estar encesos. Fins ara, però, no s’ha pogut manipular els nivells de metilació de gens específics de l’ADN, i per tant encara hi ha preguntes sobre com funciona exactament aquest procés i de quina manera la seva mala regulació influeix en el desenvolupament de malalties.

Aquí és on entren els investigadors de McGill que, al seu estudi, han demostrat que han aconseguit fer servir la tecnologia CRISPR/Cas9 per desactivar algunes metilacions de l’ADN d’alguns gens en ratolins i cultius de cèl·lules humanes. A més, han demostrat que aquesta “desmetilació” es pot dirigir a qualsevol gen en concret sense editar el codi genètic en sí i sense que es produeixi el mateix efecte per error en altres indrets de l’ADN. Així, científics de tot el món podrien fer servir aquesta tècnica per descobrir casos on gens que haurien d’estar activats han estat “apagats” per metilació, com el cas del gen de l’insulina en els pacients de diabetis tipus 1, i tornar-los a activar, cosa que podria, simplement, curar la malaltia.

Nou comentari