Algunes persones envelleixen pitjor que d’altres i desenvolupen malalties associades, com l’Alzheimer, la fibrosi, la diabetis tipus 2 o alguns tipus de càncer sense que se sàpiga per què. Una explicació podria ser l’eficiència de la resposta davant del dany que reben les cèl·lules al llarg de la vida, que les acaba envellint. 

Investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i de la Universitat de Leicester (Anglaterra) han desenvolupat un mètode per eliminar les cèl·lules velles dels teixits i frenar l’envelliment. Un anticòs que funciona com una bomba intel·ligent que reconeix proteïnes específiques en aquestes cèl·lules, s’hi enganxen i hi apliquen un fàrmac que les elimina sense afectar la resta, minimitzant els efectes secundaris. Els resultats del treball, publicats a Scientific Reports, obren la porta a tractaments efectius per endarrerir l’evolució de malalties vinculades a l’envelliment. Així mateix, també podria alentir procés d’envelliment, millorant l’esperança i sobretot la qualitat de vida de les persones. “Per primera vegada tenim un fàrmac basat en un anticòs que es pot aplicar als humans per frenar la senescència”, apunta el metge i investigador de la UOC i la Universitat de Leicester Salvador Macip, al capdavant d’aquesta recerca. “Ens hem basat en les teràpies que ja es fan servir en el càncer i ho hem traslladat a les cèl·lules senescents”, explica.

Una persona d'edat avançada | Pxhere
Una persona d’edat avançada | Pxhere

Els organismes vius tenen un mecanisme anomenat senescència cel·lular, que atura la divisió de cèl·lules danyades i les elimina perquè no es puguin propagar. Aquest mecanisme frena el càncer, per exemple, i ajuda a modelar els teixits durant el desenvolupament embrionari. Tanmateix, tot i ser un mecanisme biològic molt beneficiós, durant la vellesa contribueix al desenvolupament de malalties. El sistema immunitari ja no és capaç d’eliminar de manera eficient aquestes cèl·lules, que es van acumulant als teixits, i n’empitjoren el funcionament. Alguns experiments havien demostrat que, si s’eliminaven aquestes cèl·lules, s’aconseguia endarrerir la progressió de la malaltia i la degeneració. Per fer-ho, s’utilitzava un nou tipus de fàrmacs, anomenats senolítics, poc específics i amb efectes secundaris que dificulten que es puguin aplicar a humans.

Dues cèl·lules després de dividir-se | Pixabay
Dues cèl·lules després de dividir-se | Pixabay

El fàrmac que han dissenyat Macip i el seu equip és un senolític de segona generació, teledirigit i molt específic. Els investigadors han partit dels resultats d’un treball previ en què van estudiar el surfaceome, el conjunt de proteïnes de la superfície de la cèl·lula, per identificar les que eren pròpies de les cèl·lules senescents. “No són universals, sinó que cada tipus de cèl·lula envellida en té unes de més presents que d’altres”, ressalta Macip. En aquest nou treball, els investigadors han usat un anticòs monoclonal que reconeix les cèl·lules senescents i s’hi enganxa. “De la mateixa manera que els anticossos de l’organisme reconeixen els microbis i ens en protegeixen, nosaltres hem dissenyat aquests anticossos perquè siguin capaços de reconèixer cèl·lules velles i els hem posat una càrrega tòxica perquè les destrueixin, com si fossin míssils teledirigits”, afirma l’investigador.

El tractament es podria començar a administrar quan apareguin els primers símptomes de malalties com ara l’Alzheimer, la diabetis tipus 2, el Parkinson, l’artritis, les cataractes o alguns tumors. A llarg termini, els investigadors consideren que fins i tot es podria donar en certes circumstàncies per aconseguir un envelliment més saludable.

Nou comentari