MonPlaneta
“Mama”, “això”, “allò”… les primeres paraules d’un nadó són iguals arreu

En totes les llengües i les cultures, les primeres paraules que aprèn un nadó acostumen a estar relacionades amb cridar l’atenció a les persones que en tenen cura. Aquesta és la conclusió a què ha arribat un estudi de la Universitat Cornell (Estats Units) que és, per tamany de la mostra, el més gran que s’ha fet mai del vocabulari primerenc en una llengua indígena del Perú.

L’estructura de la llengua hi té molt poc a veure

L’ús de paraules com “mama”, “això” i “allò” ha estat extensament documentada en llengües com l’anglès, el xinès mandarí o el castellà, que tenen sistemes simples pels demostratius. En aquest nou treball, però, publicat a la revista ‘Journal of Child Language’, es demostra que la tendència a cridar l’atenció té efectes en l’aprenentatge de les primeres paraules fins i tot en llengües amb entorns socials i estructures molt diferents.

Els demostratius tenen un paper molt important en el desenvolupament del llenguatge, ja que són una de les eines principals per dirigir l’atenció i que ens permeten donar noms a les objectes, coordinar accions i cooperar, una de les bases tant de la llengua com de la interacció social.

Els infants del poble ticuna, protagonistes d’aquest estudi, aprenen els equivalents als mateixos demostratius que els parlants de la majoria de llengües del món

Un cas d’estudi molt distant en idioma i cultura

Si bé en el cas d’algunes llengües els demostratius primaris són pocs, algunes altres en tenen fins a una dotzena. En el cas del ticuna, una llengüa parlada per uns 69.000 indígenes al Perú, Colòmbia i el Brasil, en té sis, quatre dels quals són usats amb molta més freqüència. Durant més d’un any, la investigació va enregistrar infants d’entre 1 i 4 anys d’una comunitat de parlants de ticuna. Tot i que el seu vocabulari era limitat, 12 dels 14 infants d’un any deien “aquí” o “allà”, o “això” o “allò”, mostrant la necessitat universal de cridar l’atenció.

D’altra banda, també va ser interessant veure com els infants ticuna aprenien els demostratius “egocèntrics”, equivalents a “això del meu costat” molt abans que els que volien dir “això del teu costat” i que, a més, els feien servir molt més que els adults. Tot i que és conegut que els infants tenen dificultats per entendre el que els altres creuen o saben, aquests resultats també indiquen una dificultat semblant amb la comprensió de com veuen l’espai els altres, un factor relacionat amb el desenvolupament cognitiu.

Nou comentari

Comparteix