MonPlaneta
Associen la contaminació amb canvis al cervell en la infantesa

La contaminació s’associa a canvis estructurals al cervell, especialment durant la infantesa i fins als cinc anys d’edat. Aquesta és la conclusió, presentada en un article a la revista ‘Environmental Pollution’, a què ha arribat un equip d’investigadors liderats per lnstitut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), impulsat per la Fundació “la Caixa”.

Diverses associacions entre contaminants i canvis al cervell

Aquest treball ha seguit, per primer cop l’exposició als contaminants atmosfèrics des de la concepció fins els vuit anys i mig, mes a mes. En concret, s’ha fixat en els canvis que s’hi poden associar en la connectivitat estructural, és a dir, l’existència de fascicles o tractes de substància blanca que connecten diverses regions del cervell.

El Dr. Edward Chang, responsable d'aquest avenç, durant una cirurgia cerebral | University of California - San Francisco
Els contaminants atmosfèrics s’han associat a alguns canvis al cervell durant el desenvolupament dels infants | University of California – San Francisco

La connectivitat es mesura mitjançant l’estudi de la microestructura de la substància blanca i és un marcador del desenvolupament típic del cervell. Així, una microestructura de substància blanca anormal s’ha relacionat amb diversos problemes psiquiàtrics com ara la depressió, l’ansietat o el trastorn de l’espectre autista.

A més d’aquesta associació entre contaminació de l’aire i connectivitat estructural el cervell, l’estudi també ha trobat un vincle entre l’exposició a les partícules PM 2,5 i el volum d’una estructura cerebral anomenada putamen i que està implicada en la funció motora i els processos d’aprenentatge, entre d’altres.

Com que és una estructura subcortical, la seva implicació és força àmplia i menys especialitzada que les corticals. En qualsevol cas, s’ha observat que, a més exposició a les PM 2,5, sobretot els primers dos anys de vida, més volum del putamen, un fet que s’associa a trastorns psiquiàtrics com l’esquizofrènia i també trastorns de l’espectre autista i obsessivocompulsius, apunta Anne-Claire Binter, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.

Contaminació a Barcelona  | M.M.P.
L’estudi associa clarament els nivells de contaminació amb alguns canvis en el desenvolupament del cervell | M.M.P.

Una escala més precisa que identifica els moments de més susceptibilitat

Binter continua, explicant que l’estudi és nou en el fet que “identifica els períodes de susceptibilitat a la contaminació atmosfèrica”. Així, fent servir “una escala temporal més fina” i considerant l’exposició “mes a mes” en comptes de trimestres d’embaràs o anys d’infantesa, s’ha assolit un nivell de detall molt més elevat. Un altre punt fort, a més, és que el cohort era gran: 3.515 nens i nenes del Generation R Study de Rotterdam, als Països Baixos.

Fins i tot en nivells legals a la Unió Europea

Per conèixer a quina contaminació atmosfèrica havien estat exposats els infants, es van estimar els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) i matèria particulada (PM 2,5) allà on havien viscut des de la concepció fins els vuit anys i mig. Després, entre els nou i els dotze anys, se’ls van prendre imatges cerebrals mitjançant ressonàncies magnètiques i se’n van calcular diversos volums cerebrals i la connectivitat estructural.

Infants | Pixnio
Aquest treball permet veure en quins moments els infants són més susceptibles a la contaminació | Pixnio

Tant els nivells de NO2 com de PM2,5 eren superiors a les noves recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut –10 µg/m³ i 5 µg/m³, respectivament– però complien la normativa europea. Així, sembla que la contaminació atmosfèrica pot afectar el desenvolupament del cervell fins i tot a nivells inferiors als que marca la normativa vigent actualment pel que fa a la qualitat de l’aire.

Un indici clar dels efectes de la contaminació en la infantesa

Una altra de les “grans conclusions de l’estudi”, apunta Binter, és que indica que el cervell és “especialment vulnerable” a la contaminació atmosfèrica no només durant la gestació, com suggerien estudis anteriors, “sinó també durant la infància”. La també invetigadora d’ISGlobal Mónica Guxens, última autora de l’estudi, afegeix que caldria “continuar repetint mesuraments” als participants per tal de “comprendre els possibles efectes a llarg termini” que pugui tenir al cervell l’exposició a la contaminació atmosfèrica.

Més notícies
El problema de la contaminació atmosfèrica és especialment greu als països en vies de desenvolupament

La contaminació continua causant uns 9 milions de morts cada any

És responsable de més defuncions que la guerra, el terrorisme, la malària, el VIH o la tuberculosi
:  - Mobile
Camps de conreu de cereals  | DIBA

Reduir la contaminació de l’aire augmentaria la productivitat dels conreus

Els òxids de nitrogen afecten el creixement de les plantes
:  - Mobile
Disposar d'espais verds i zones on jugar pot influir molt els hàbits de vida saludables dels infants

Els entorns urbans verds fan que els nens tinguin un estil de vida millor

Un estudi d'ISGlobal ho associa a més activitat física i menys sedentarisme
:  - Mobile
Fum provinent d'indústries

La contaminació de l’aire redueix més d’un any l’esperança de vida global

Les responsables de més de la meitat de les morts associades a la pol·lució són les malalties cardiovasculars, on les partícules en suspensió juguen un paper molt important
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa