Gairebé 200 anys després d’haver desaparegut del Pirineu, el voltor negre (Aegypius monachus) torna a tenir una colònia consolidada. Així ho revelen les darreres dades fetes públiques per Trenca, associació dedicada a la conservació d’aquests i altres animals i que s’encarrega del projecte de preservació de l’espècie amb la col·laboració d’Endesa. El centre d’aquesta recolonització és la Reserva Nacional de Caça de Boumort, al Pallars Jussà, on el 2022 es van comptar 65 individus, que van formar 18 parelles i on van néixer 11 polls, dels quals nou van arribar a volar.
Aquest retorn del voltor negre és fruit de diverses iniciatives públiques i privades. L’any passat, per exemple, es van instal·lar dispositius GPS a quatre voltors per conèixer millor els seus moviments, en un projecte conjunt de la Generalitat de Catalunya, el Govern d’Aragó, SARGA, la RNC de Boumort, el Cos d’Agent Rurals i la Universitat Autònoma de Barcelona, entre d’altres.
Les dades confirmen la tendència dels darrers anys
Les xifres presentades mostren com es manté la tendència dels darrers anys i es pot parlar de consolidació de la colònia. No obstant això, el remte continua sent augmentar aquesta població i estendre-la a altres territoris. A dia d’avui l’estat espanyol, inclosa la Catalunya autònoma, és l’hàbitat del 86% de la població europea d’aquesta espècie vulnerable, amb colònies a Extremadura, Castella – La Manxa, Castella i Lleó, Andalusia i Madrid, a més d’al nostre país.
El voltor negre és present tant al Llibre Vermell de les Aus d’Espanya com al Catàleg Espanyol d’Espècie Amenaçades. A Catalunya, se la considera una espècie de fauna salvage autòctona protegida per un decret legislatiu de 2008 i el Catàleg de Fauna Amenaçada de Catalunya, que està pendent d’aprovació, la cataloga com a espècie en perill d’extinció.
S’han assolit alguns objectius
Fins ara, però, el projecte de reintroducció ha assolit alguns objectius, com ara recuperar el Prepirineu com a territori de cria en aquesta espècie clau per als ecosistemes de la zona. És important recordar que, malgrat la mala fama que tenen, les aus necròfagues tenen un paper importantíssim en el funcionament de les cadenes tròfiques mitjançant l’eliminació de cadàvers del camp. Així, contribueixen a la seguretat sanitària de la muntanya i, indirectament, contribueixen a la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Boumort es consolida com a pont ecològic
A dia d’avui, dels 65 individus observats a la RNC de Boumort, 23 són reintroduïts, 28 han nascut a la colònia i els altres han vingut d’altres indrets –7 de la resta de la Península i 3 de França–. Així, com és natural, el percentatge d’individus nascuts a Boumort augmenta mentre el d’individus reintroduïts baixa. Boumort, a més, és un pont ecològic entre poblacions, i a més de recuperar un territori de cria històric del voltor negre, garanteix la connectivitat i l’intercanvi genètic entre poblacions, reduint el risc d’extinció de l’espècie.
