L’extinció dels grans mamífers, que es va començar fa 50.000 i va allargar-se fins fa només 2.000, van causar un gran augment dels incendis arreu del món. D’entre aquells animals, molts d’ells eren enormes hervíbors pasturadors, com els mamuts llanuts, i van desaparèixer, facilitant l’inici i la propagació de focs devastadors. Aquesta és la conclusió a la que ha arribat un equip de científics liderats per la Universitat de Yale (Estats Units) i que ha publicat els resultats del seu estudi a la revista ‘Science’.
Els científics van elaborar una llista d’aquests grans mamífers i el moment de la seva extinció en quatre continents. Segons les dades que van recollir, Amèrica del Sud va perdre un 83% de les espècies de pasturadors, Amèrica del Nord un 68%, Austràlia un 44% i Àfrica un 24%. En comparar aquestes dades amb els sediments acumulats a 410 llacs, que poden contenir rastres d’incendis passats, van adonar-se que hi havia un gran augment dels focs després d’aquestes extincions i que es correlacionaven directament amb la proporció de grans hervíbors que havien desaparegut de cada continent. Així doncs, la seva importància com a modeladors del paisatge ha quedat més que demostrada.
La desaparició d’aquests animals va tenir molts efectes als ecosistemes, com ara l’extinció d’alguns dels seus depredadors i també d’arbres fruiters que depenien d’ells per escampar les llavors. A més, però, també es va produir una gran acumulació d’herba seca, fulles i fusta, una quantitat de combustible que facilitava l’inici i propagació rapidíssima de grans incendis. Així, els entorns també van canviar en desaparèixer uns dels seus principals proveïdors de serveis ecosistèmics. Finalment, però, els nous pasturadors que els van substituïr, més petits, van modificar-lo i alhora es van adaptar a les noves condicions. Una dada que pot ser molt útil en el futur, quan s’espera que, per l’escalfament global, el risc d’incendis es dispari.
