Les restes de gespa artificial, un material fet de fibres sintètiques, principalment de plàstic, són una font important de contaminació dels medis aquàtics. Això conclou un de la Universitat de Barcelona (UB) publicat a la revista ‘Environmental Pollution’ que ha caracteritzat i quantificat per primera vegada la seva presència en mostres d’aigües superficials tant de la costa catalana com de la desembocadura del riu Guadalquivir al golf de Cadis.
Un 15% dels plàstics de l’aigua vénen de la gespa artificial
Els resultats mostren que fins a un 15% del plàstics de més de 5 mil·límetres de longitud que suren al medi aquàtic tenen l’origen en la gespa artificial. Una xifra que no resulta del tot estranya si tenim en compte que, a la Unió Europea, cada any s’instal·len entre 1.200 i 1.400 camps esportius amb aquest material. Segons William P. de Haan, investigador de la UB i primer autor de l’article, les fibres trobades són “principalment de polietilè i polipropilè”, en línia amb les “tendències actuals de producció mundial de gespa artificial”.
Les fibres, a més, s’han trobat “especialment en zones properes a la costa de grans ciutats, com ara Barcelona”. Les dades recollides mostren quina font tan important de plàstics són la gespa artificial i, a més, ajudaran a poder-los identificar en el futur, per conèixer-ne millor la distribució i analitzar-ne els impactes específics.
Diferències entre els rius i el mar
Els investigadors van analitzar 217 mostres d’aigua, trobant fibres de gespa artificial a un 62% de les recollides del mar i en un 37% de les recollides al riu. A més, cal destacar que les concentracions a la supefície del mar són 50 vegades més altes que a les aigües fluvials.
Aquestes diferències, segons els investigadors, es poden deure a una menor retenció de plàstic als rius, sobretot durant les pluges estacionals, i a l’acumulació a llarg termini de fibres a la superfície de la zona costanera, on els plàstics d’anys o dècades anteriors queden retinguts abans d’arribar a mar obert.
A més, i tot i que els resultats s’han obtingut a zones geogràfiques concretes, els científics esperen que altres ciutats també aportin fibres de gespa artificial, en quantitats que depenen de factors com la tipologia, l’ús i l’antiguitat dels camps o superfícies de gespa artificial, la superfície total instal·lada i les mesures de prevenció implantades.
Els investigadors estan sorpresos per com de presents són
Els resultats, en qualsevol cas, han sorprès els investigadors per “la ubiqüitat d’aquest tipus de contaminació” i que, alhora, “hagi passat desapercebuda” en els estudis de quantificació i caracterització de plàstics al medi aquatic. En aquest sentit, apunten, és possible que les fibres de gespa artificial es confonguessin amb restes vegetals o amb filaments de pesca. És per això que la informació obtinguda en aquest estudi s’ha recopilat en un web, per guiar la identificació de gespa artificial al medi aquàtic.
Un problema contra el qual cal posar fil a l’agulla
Les repercussions del que s’ha observat a l’estudi són “múltiples i molt greus”, diuen els científics, ja que amplifiquen els impactes d’aquest material, sumant la seva presència a l’aigua a la reducció de la biodiversitat urbana, la reducció de l’escorrentia, el sobreescalfament i la gran quantitat de compostos químics perjudicials que contenen. En ser ingerits, aquests plàstics bloquegen les vies intestinals i disminueixen les taxes de creixement i reproducció, entre altres problemes importants.
Davant d’això, la investigadora Anna Sánchez-Vidal remarca com d’importants són les mesures polítiques i de gestió. Les Nacions Unides estan mirant d’aprovar un acord global i vinculant per eliminar la contaminació per plàstics el 2040, i per aconseguir-ho cal actuar a tots els nivells, començant per repensar la instal·lació d’aquestes superfícies de plàstic verd en espais públics.
