El pla japonès per abocar al mar aigües residuals de la central nuclear de Fukushima està causant grans protestes a l’interior del país i a fora a mesura que s’apropa el moment de fer-ho. D’ençà de l’accident, causat pel terratrèmol i el tsunami de 2011, s’han acumulat més d’un milió de tones d’aquest residu, que ha estat tractat però que continua preocupant molt.
Per bé que l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (IAEA) ha donat llum verda a l’operació, d’ençà que va ser anunciada, fa dos anys, tant els locals com els països veïns han protestat pel perill de contaminació que pot suposar. Si el sector japonès de la regió creu que posa en perill seva la viabilitat econòmica pel descens de vendes que pot causar, la Xina ha acusat el Japó de tractar el Pacífic com la seva “claveguera privada” i ha criticat l’IAEA per la seva aprovació del pla.

Aigua per a refredar el reactor
El fet és que d’ençà de l’accident de la planta, l’empresa energètica Tepco ha bombejat aigua al reactor per refredar-lo. En aquest temps s’han omplert més de 1.000 contenidors i, a llarg termini, aquesta solució no és viable. És per això que es vol anar alliberant gradualment aquesta aigua, que consideren segura, al llarg de trenta anys. Les centrals nuclears, de fet, ho fan habitualment, però aquest cas és diferent perquè prové d’un accident.
Un sistema de tractament que sembla segur
Tepco ha filtrat l’aigua de Fukushima amb un sistema que elimina la majoria d’elements radiactius fins a nivells considerats acceptables excepte el triti i el carboni 14, que són molt més difícils de separar però que emeten molt poca radiació, per bé que consumits en grans quantitats poden ser perillosos. Després, però, aquesta aigua és diluïda en aigua salada per reduir la concentració d’aquests elements i nomé després d’això pot ser abocada al mar.

Per tot plegat, doncs, i segons els estudis fets per Tepco i el govern japonès, les aigües que es volen abocar al mar són segures i no suposen un perill ni per a la vida marina ni per als humans. No obstant això, el fet continua sent que s’abocaran aigües provinents de la central de Fukushima al mar, i això pot tenir un gran impacte, si més no, en el sector de la pesca del Japó. Els compradors de peix i marisc, al cap i a la fi, poden creure’s o no els informes sobre la qualitat de l’aigua però, al final, una part de la decisió no és racional.
Si no passa res, i malgrat les protestes, el Japó podria començar a abocar aquestes aigües a partir del mes d’agost.