L’onze de març de 2011, un terratrèmol de magnitud 9,0 a l’escala de Richter va fer tremolar el Japó i va provocar un tsunami. A més dels més de 20.000 morts o desapareguts i dels centenars de milers de persones que van perdre casa seva, tres reactors de la central nuclear de Fukushima Daiichi es van fondre, en la segona catàstrofe nuclear més gran de la història després de la que va patir la central de Txernòbil, a Ucraïna, el 1986. Després de l’accident, més de 100.000 persones van ser evacuades de la zona més propera a la central per protegir-les de la radiació alliberada pels reactors fosos.
Després de gairebé una dècada, però, les restriccions imposades per les autoritats japoneses a l’àrea més afectada per la radioactivitat ha acabat tenint un efecte si més no sorprenent: una enorme multiplicació de la fauna salvatge, que és encara més important a les zones que van ser totalment evacuades i on, per tant, no hi viu ningú. Si fa poc menys d’un any un equip de la Universitat de Geòrgia (Estats Units) ens va mostrar com la vida d’havia obert pas a la Zona d’Exclusió de Txernòbil, considerada un dels llocs més perillosos del món, ara els mateixos científics han publicat un article complementari a la revista ‘Frontiers in Ecology and the Environment’ on expliquen quina és la situació a Fukushima.
Fent servir càmeres, els investigadors van aconseguir més de 265.000 fotos corresponents a més de 20 espècies, que inclouen óssos rentadors, senglars, macacs, faisans, guineus i llebres. Tots aquests animals són especialment abundants a la Zona d’Evacuació de Fukushima, la més contaminada però, alhora, allà on no hi ha gairebé cap ésser humà. Les iatges es van obtenir en més de cent punts diferents dividits en tres zones: allà on els humans no poden entrar a causa de la contaminació, allà on se’ls permet entrar amb restriccions i les zones on està permès viure. L’exemple dels senglars permet veure com, de les 46.000 fotografies que es van fer a aquesta espècie en cent vint dues, 26.000 es van fer a la Zona d’Evacuació, 13.000 on l’accés de persones està restringit i 7.000 a les que continuen estant habitades. Aquests animals, però, segueixen la mateixa tendència observada en les altres espècies.
Malgrat aquestes informacions sobre el creixement de les seves poblacions, és clar, sense un estudi més profund i sobre el terreny és molt dífícil saber quin és l’estat de salut dels individus de totes aquestes espècies i, per tant, quin impacte està tenint sobre ells la radiació que fa que l’accés de les persones al seu hàbitat estigui restringit o fins i tot prohibit. La seva proliferació en un entorn potencialment tan hostil, però, és un bon indicador de l’impacte que pot tenir l’establiment de poblacions humanes en una regió sobre els animals que l’habitaven fins llavors.
