Els còrvids, la família d’aus a què pertanyen els corbs, les gralles i les garses, entre d’altres, tenen una memòria temporal que funciona d’una manera semblant a la dels humans. Així ho afirma un equip d’investigadors en un estudi publicat a ‘Communications Biology’ que aporta indici que aquests animals endrecen els records de la seva memòria de treball per categories, tal com ho fem nosaltres i també els altres primats superiors.
Uns del animals més intel·ligents
No és el primer cop que es demostra com algunes espècies i famílies d’aus tenen una manera de pensar semblant a la nostra. De fet, els còrvids són àmpliament considerats uns dels animals més intel·ligents que hi ha, especialment tenint en compte la gran distància evolutiva que els separa de nosaltres.
La memòria de treball
En aquest cas, l’estudi s’ha fixat en la memòria de treball, la que permet recordar coses durant un període curt de temps, com ara un número durant uns segons per a poder-lo escriure. Un tipus de records que es deterioren ràpidament i que tenen una capacitat limitada. En aquest cas, comptem amb l’ajuda de l’anomenada ‘dinàmica d’atractors’, que ajuden el cervell classificant aquests records per categories. Així, tot i que els detalls concrets s’aniran perdent, la idea general del record es mantindrà.
Un experiment per comparar la manera de tractar la informació
Per comprovar si els còrvids també fan servir el mateix mecanisme, es van sotmetre dues gralles a diversos experiments relacionats amb recordar colors. Cadascuna d’elles havia de prémer un botó blanc per començar la prova. A continuació se’ls mostrava un color –l’objectiu– i després una paleta de 64 colors d’on havien d’escollir el que havien vist abans. Una resposta correcta els donava la seva recompensa preferida, mentre que si només s’hi acostaven rebien altres recompenses.
Una coincidència sorprenent
Els resultats de les gralles van ser bons quan només havien recordar un color, però la seva precisió va començar a baixar a mesura que se’ls intentava fer-ne recordar més, perquè la memòria a curt termini estava sotmes a a més pressió. Això feia que, tot i que recordessin els colors ‘en general’, no fossin tan precisos amb el to, cosa que apunta a que fan servir un procés semblant al nostre i que, de retruc, els fa propensos a cometre els mateixos errors en circumstàncies semblants.
El que encara no se sap, és clar, és com i per què van desenvolupar els còrvids, o qui sap si altres ocells, aquest mecanisme. Al cap i a la fi, la vista de les aus i dels humans és molt diferent i, per tant, hi podria haver factors que no hem tingut en compte. En qualsevol cas, sembla que, tot i que de manera independent, algunes aus i els primats van desenvolupar una tècnica semblant per reforçar la memòria. Tota una sorpresa.
