Alguns animals, com els cocodrils, els corbs i els humans, tenen en comú que s’han escampat per tots els racons del món. Anem on anem, sempre trobem algun membre d’aquestes famílies o, en el nostre cas, de la nostra espècie. Ara, un treball liderat pel Centre de Recerca Ecoògica i Aplicacions Forestals (CREAF) i la Universitat de Washington – St. Louis (Estats Units), i publicat a ‘Nature Communications’, ha aconseguit explicar com ho va fer un d’aquests animals, els corbs, per colonitzar tot el planeta.
Tres característiques clau
Entre les conclusions hi ha que la seva capacitat de volar llargues distàncies, el seu cos gran i la seva intel·ligència a l’hora de solucionar problemes i obtenir recursos nous en cada entorn van ser una gran ajuda. Pera Daniel Sol i Joan Garcia-Porta, del CREAF, aquestes tres característiques van coincidir de forma encertada en els còrvids i els han permès arribar a llocs remots, sobreviure en ambients de tot tipus i adaptar-s’hi amb èxit. Amb això també han viscut una diversificació excepcional, produïnt noves espècies a un ritme inaudit: més de 40 en només 10 milions d’anys, canviant la mida del cos i la forma del bec per adaptar-se.
Per a aquest estudi, l’equip va fer una recerca a fons d’un munt de trets ecològicament rellevants com la mida de les ales, el volum i la forma del bec, les dimensions corporals i la mida del cervell, visitant museus de tot el món per comparar esquelets d’espècies de corbs, gralles, garses, gaigs… A més, també van refer l’arbre filogenètic dels còrvids amb dades genètiques, per tal d’incorporar el màxim d’espècies possibles. Combinant filogènies i trets morfològics, s’ha pogut comprovar que, a banda d’ajudar a colonitzar el món, també acceleraven la creació de noves espècies.
Els resultats demostren que els corbs tenen unes ales més llargues que la resta de còrvids i cossos més grans, que els permeten volar grans distàncies i ser competitivament superiors als nous llocs on arriben. Volar bé també els ajuda a desplaçar-se a llocs remots per atzar, disminuïnt bruscament l’intercanvi genètic entre poblacions i facilitant l’aparició de noves espècies. A més, cada lloc nou pot tenir condicions diferents que els fan adaptar-se, modificant la seva morfologia. És per això que, a mesura que s’han expandit, el nombre d’espècies de corb ha crescut a gran velocitat.
El paper decisiu de la intel·ligència
D’altra banda, un animal colonitzador ha de poder sobreviure a nous ambients, segurament molt diferents dels d’origen. D’entre les característiques morfològiques que faciliten més aquesta adaptació, el grup de recerca de Daniel Sol té molt clara la resposta: la mida del cervell. La intel·ligència dels animals, diu Sol, es veu quan un individu pot “solucionar reptes i sobrepassar les limitacions o desajustos” que troba quan canvia d’entorn. Per a això, continua, cal “tenir una mida relativa de cervell més gran”, un tret conegut dels corbs i que es relaciona “amb tenir més capacitats cognitives i molta flexibilitat de comportament”.
Amb aquesta premissa es va mesurar el volum del cervell de més de 76 espècies de corbs i altres còrvids, amb els resultats esperats: els corbs tenen una mida relativa del cervell més gran. Això, explica Joan Garcia-Porta, demostra que poden tenir “majors capacitats cognitives” i, per tant, l’adaptabilitat que cal per ocupar ambients tan diferents com els deserts d’Austràlia o les tundres àrtiques.
Escampats per tot el planeta
L’equip també va voler veure si els corbs podien viure a zones climàtiques on no viu cap altre còrvid. Gràcies a les observacions de més de 3.000.000 d’aquests ocells, extreta de la plataforma de ciència ciutadana eBird, van aconseguir informació de l’espai climàtic on viuen els corbs i comparar-lo amb el de la resta de la seva família, demostrant que els corbs ocupen un rang climàtic molt més ampli que la resta de còrvids junts i, a més, arriben a zones molt més extremes.
Els corbs, conclou Garcia-Porta, ens donen “una oportunitat fantàstica” per entendre per què alguns éssers vius d’expandeixen i diversifiquen, com vam fer nosaltres. Per tant, entendre els processos d’expansió global d’altres animals podria aportar-nos informació sobre la nostra pròpia història.
