MonPlaneta
Les orques encara estan en perill a causa d’un producte prohibit fa més de 40 anys
  • CA

Quan les substàncies perilloses entren als ecosistemes marins, ho fan pel primer enllaç de la cadena alimentària, el fitoplàncton. Aquest és consumit pel zooplàncton que, a la seva vegada, és l’aliment de molts peixos petits. Els peixos grans es mengen els petits i, en el curs de la cadena, els contaminants es van acumulant als animals fins que els que són a dalt de tot, com les orques, mengen animals grans que contenen concentracions tan altes que poden arribar a amenaçar la seva vida i, en general, la de tota la seva espècie.

Després de quaranta anys de les primeres iniciatives per prohibir el PCB, que es va deixar d’emprar al llarg de la dècada de 1980, aquest producte continua sent una amenaça mortal pels animals que són més amunt a la cadena alimentària. Segons un estudi publicat a la revista ‘Science’, la conncentració actual de PCB pot reduir la població d’orques a la meitat, almenys a les zones més contaminades, en un període de només 30 a 50 anys.

Les orques són la darrera baula de la cadena, alimentant-se fins i tot de taurons, i són un dels mamífers amb els nivells més alts de PCB als seus teixits, arribant a 1.300 mil·ligrams per quilo en els seus teixits grassos. En comparació, hi ha estudis que mostren que animals que tenen concentracions de només 50 mg/L ja tenen problemes d’infertilitat i al seu sistema immunològic.

Un equip liderat per la Universitat d’Aarhus, a Dinamarca, han documentat que, de les 19 poblacions d’orques que han estudiat, el número de 10 d’elles està caient, fent que l’espècie pugui desaparèixer de moltes zones en poques dècades. En concret, les poblacions més amenaçades són les que viuen a les aigües properes al Brasil, l’estret de Gibraltar i les Illes Britàniques, on els seu número és de menys de 10 exemplars.

A la costa de Grenlàndia les orques també es troben amenaçades a causa del seu alt consum de mamífers marins com les foques. Així doncs l’orca, un dels mamífers més estesos de la Terra i que es pot trobar a tots els oceans, ha vist com les seves poblacions s’han reduit dràsticament a les àrees amb més contaminació per PCB. Les orques que s’alimenten d’animals més grans com les foques, les tonyines i els taurons acumulen grans quantitats de PCB, i aquestes poblacions són les que corren més risc de desaparèixer. Les que mengen peixos més petits, en canvi, tenen concentracions més petites d’aquest contaminant perquè s’alimenten d’animals que són més avall a la cadena alimentària.

El PCB s’ha fet servir a tot el món de la dècada dels 30 ençà, i se’n van produir més d’un milió de tones que van ser emprades en pesticides, components elèctrics i plàstics. Juntament amb el DDT i altres elements perillosos, el PCB s’ha escampat pels oceans de tot el món. Al llarg dels anys 70 i 80, la majoria de països del món van prohibir-lo i el 2004, a la Convenció d’Estocolm, més de 90 països es can comprometre a eliminar les reserves que encara tenen disponibles. Tot i que és un element biodegradable, la seva descomposició és molt lenta i, a més, les orques contaminen les seves cries a través de la llet, fent que es quedin als animals en comptes de al medi ambient, on es dipositarien al fons del mar i/o es degradarien.

Com que estudis anteriors ja havien mostrat que el PCB deforma els òrgans reproductius d’animals com ara els óssos polars, examinar els efectes en les orques era imperatiu, i és per això que van analitzar-les i a elaborar models de quins seran els efectes que patiran en el futur, durant un període de 100 anys.

Així és com es van adonar que més de la meitat de les poblacions estudiades estan afectades pel PCB, resultant en una caiguda constant de les seves poblacions, que quedaran reduides a la meitat abans de 50 anys. En aquestes poblacions, gairebé no es veuen orques joves. Això indica que els esforços fets per eliminar el PCB no han tingut èxit i s’estan acumulant molt perillosament en animals que viuen molts anys, com les orques, que poden arribar als 60-70 anys, i els investigadors reclamen urgentment més iniciatives per salvar aquests animals d’un perill invisible però potencialment devastador.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa