Les glaceres de les costes de l’Antàrtida estan alliberant icebergs més ràpid del que la natura pot reposar el gel, duplicant els càlculs fets fins ara sobre quant de gel ha perdut la capa de glaç més gran del món durant els darrers 25 anys. En aquest període, de fet, l’aprimament del gel i les esquerden han reduït la massa total en 12 bilions (12.000.000.000.000) de tones, segons un estudi elaborat per la NASA i publicat a la revista ‘Nature’.
Així doncs, sembla que la velocitat a què el canvi climàtic està fonent el gel flotant de l’Antàrtida i accelerant la pujada del nivell del mar podria ser molt més ràpida de la que créiem fins ara. El descobriment més important d’aquest estudi és que la pèrdua de gel per l’alliberament d’icebergs és gairebé tan gran com la que ja es coneixia que es perdia per l’aprimament del gel, causat per la fusió de la base de les barreres de gel a causa de l’escalfament de l’aigua.
Una superfície superior a la de Catalunya
La pèrdua neta de superfície de la coberta de gel de l’Antàrtida, només pels icebergs, ha estat de gairebé 37.000 quilòmetres quadrats en els darrers 25 anys, una àrea superior a la que ocupa Catalunya (32.000km2). A més, quan les vores de l’Antàrtida trontollen, les grans glaceres de l’interior, que flueixen cap al mar, s’acceleren, incrementant la pujada del nivell del mar. Tot plegat, és clar, podria tenir conseqüències catastròfiques, perquè el continent glaçat conté el 88% del potencial total de pujada del nivell del mar, que es calcula en uns 70 metres.
Un equilibri que s’ha trencat
Les barreres de gel són enormes capes d’aigua dolça congelada que suren al mar i que estan adherides a terra ferma. S’han format a llarg de milers d’anys i són un dic que aguanta les glaceres que hi ha més endins del continent, que si no lliscarien cap al mar. En condicions normals, el cicle natural d’esquerdament i formació de gel manté la seva mida constant, però l’escalfament dels oceans ha trencat aquest equilibri i ha posat tot el sistema en un perill terrible.
