Un equip d’oceanògrafs liderats per l’Institut Oceànic Schmidt, amb base als Estats Units, fent servir un submergible que han batejat com a ‘Subastian’, ha descobert un nou escull de corall al fons del mar a les illes Galápagos. Tal com explica la mateixa organització, una associació sense ànim de lucre dedicada a la recerca marina, és el segon escull que es troba enguany, després de molt de temps pensant que tots els de la regió havien mort, i es troba en molt bones condicions, com demostren les imatges que se n’han fet públiques.
Es creia que El Niño havia acabat amb tots els coralls
Fa quaranta anys, les aigües càlides d’El Niño van matar pràcticament tots els coralls que envoltaven les illes Galápagos, i la majoria d’esculls no se’n van recuperar mai. Això, si més no, és el que s’havia pensat fins ara, quan s’han començat a descobrir grans extensions de coralls en molt bon estat de salut, prosperant en aigües més profundes que les que acollien els esculls morts. En aquest cas, es troben aproximadament a 420 metres sota el nivell del mar.
Protegits de les aigües calentes per la profunditat
El primer, descobert el passat mes d’abril i batejat com a Cacho de Coral, és a dalt del vessant d’un volcà submarí i té una llargada d’uns 250 metres. Aquest segon escull, però, és molt més gran que l’anterior, amb una llargada que supera els 800 metres. El descobriment de dos esculls com aquests són una gran notícia en un moment en què aquests ecosistemes, tan importants per a la vida marina, estan en retrocés constant i les previsions sobre el seu futur són més que funestes.
En aquest cas, sembla que la protecció de la influència humana de què gaudeixen les Galápagos i el fet que les aigües cada cop més càlides de l’oceà no hagin impactat directament a la zona on són ha permès que aquests esculls es desenvolupessin de manera sana i hagin esdevingut una de les poques excepcions que s’han trobat a una tendència global al retrocés dels coralls. És possible, però, que en altres parts del món també hi hagi esculls de corall en aigües més profundes que estiguin resistint, si més no de moment, aquest efecte de l’escalfament global causat pels humans.
