Un equip d’investigadors de la Universitat d’Austràlia Occidental ha anunciat, a través d’un article a la revista ‘Proceedings of the Royal Society B’, el descobriment de l’organisme viu més gros del nostre planeta. Es tracta d’una planta, concretament un exemplar de posidònia australiana, que s’estén al llarg de més de 180 quilòmetres a la Badia dels Taurons, una zona salvatge declarada Patrimoni de la Humanitat, ocupant una superfície d’unes 20.000 hectàrees.
Una herba marina clonada contínuament
Així doncs, aquesta herba marina, que fins i tot ja ha estat aprovada pels Rècords Guinness, ha superat de moltíssim l’organisme que ocupava aquest lloc fins ara, un ‘bosc’ de pollancres clonats anomenat Pando i que ocupa una extensió de 43 hectàrees a l’estat nord-america d’Utah. Essencialment, però, la manera com han arribat a ser organismes tan grossos és la mateixa: tots dos s’han anat clonant i estenent-se cada vegada més, en un procés relativament comú en les plantes si es troben en les condicions adients.
Una estratègia de supervivència
Els investigadors van recollir mostres de 10 indrets diferents d’aquesta praderia de posidònia australiana entre 2012 i 2019 i, després de seqüenciar-ne l’ADN, van arribar a la conclusió que tota aquella enorme extensió d’herba marina era, en realitat, una sola planta que, probablement, ha aconseguit sobreviure gràcies a la clonació, que l’hi ha permès adaptar-se a condicions més extremes de salinitat, llum i variacions de temperatura.
Això és el que li ha permès sobreviure, calculen els científics, durant uns 4.500 anys, clonant-se una vegada rere una altra i escampant-se cada cop més, en una estratègia que, si més no en aquest cas, segurament li ha donat resultats molt millors dels que li hauria donat la reproducció sexual. Al cap i a la fi, pensant en la supervivència de l’organisme i no de l’espècie, aquesta planta s’ha escampat per totes les zones on era capaç de prosperar, com si fos una mena de ventall de possibilitats.
