L’iceberg més gros del món ha començat a moure’s després de passar 30 anys encallat al llit de l’oceà. Segons informa la cadena britànica BBC, aqueta enorme massa de gel, anomenada A23a, es va separar de les costes de l’Antàrtida el 1986 però, des d’aleshores ençà, havia estat pràcticament una illa de gel, immòbil enmig de les aigües del mar de Weddell.
Una massa de gel gegantina
Les xifres d’aquest iceberg són realment impressionants: és un bloc de gel de 400 metres d’alçada –20 metres més que el famós Empire State Building de Nova York (Estats Units)– i ocupa una superfície de gairebé 4.000 quilòmetres quadrats, més de la meitat que tota la província de Barcelona.
Es va formar durant un episodi de trencament massiu de la Barrera de Gel Filchner fa tant de temps que, com recorda la BBC, en aquell moment hi havia una base científica soviètica damunt seu –la Druzhnaya 1– que va ser desmantellada perquè no es perdés l’equipament. No obstant això, l’iceberg no es va moure gaire abans de quedar encallat al fons del mar.
Una separació lenta però inexorable
La pregunta, doncs, és per què s’està movent ara, al cap de tant de temps. El fet és que, a partir de l’any 2020, s’han anat detectant petits moviments, i que els investigadors ja esperaven que, en algun moment, s’encongís prou com per alliberar-se del fons marí i començar a desplaçar-se. Durant els darrers mesos, però, aquest procés s’ha accelerat gràcies als vents i a les corrents i, ara mateix, està passant de llarg la punta més septentrional de la península Antàrtica.
Un viatge força conegut
A partir d’aquí, els científics esperen que es comporti com la majoria d’icebergs de sector de Weddell i sigui expulsat cap al Corrent Antàrtic Circumpolar, que el durà cap a l’Atlàntic Sud seguint el camí conegut com ‘el carreró dels icebergs’. No obstant això, els experts seguiran de prop tot aquest procés i, també, la seva fusió inevitable. Sent tan gros, si encallés una altra vegada però més al nord, per exemple a l’illa de Geòrgia del Sud, podria ser un problema per als milions de foques, pingüins i altres aus que es reprodueixen a l’illa, ja que podria dificultar l’obtenció d’aliment i, per tant, l’alimentació de les cries.
No obstant això, també és cert que, en fondre’s, els icebergs alliberen els minerals que han captat durant els anys que el seu gel va passar a les glaceres antàrtiques, fregant contra les roces del sòl. Una font de nutrients molt importants per als organismes que hi ha a la base de la cadena tròfica marina i, per tant, un element crucial del bon funcionament d’aquests ecosistemes.
