La crema solar, que protegeix la nostra pell quan anem a la platja, suposa un perill enorme pels coralls que hi ha a prop. Un estudi dut a terme per investigadors de la Universitat de Stanford (Estats Units) i publicat a la revista ‘Science’, revela com els mateixos coralls converteixen un dels components de les cremes en un altre que és prou tòxic com per acabar sent mortal.
Que l’oxibenzona era a l’arrel de l’efecte nociu de les cremes solars en els coralls se sospitava des de feia força temps. De fet, en alguns indrets del món, fins i tot s’ha prohibit l’ús de cremes solars a les platges després que es relacionés el descens en la salut dels coralls i l’augument de les concentracions d’alguns compostos químics presents en aquests productes. Sabent quin ingredient concret és el que resulta perillós pels coralls, es podrà saber, si més no, quines cremes solars són les responsables de la degradació d’aquests ecosistemes costaners.
Confirmant sospites
Segons afirma el treball, el corall converteix l’oxibenzona, que absorbeix llum ultravioleta sense cap problema, en un altre que, després de l’exposició a la llum, danya les molècules biològiques. A més, els científics també afirmen que els efectes d’aquest tòxic en els coralls són encara molt més potents si ja s’estaven emblanquint, ja que en aquesta situació hi tenen menys tolerància.
Per descobrir què passava exactament, els investigadors no van fer servir coralls, que creixen molt a poc a poc, sinó anèmones, un parent proper i que resulta molt més fàcil d’estudiar. Primer de tot, l’equip va confirmat que l’oxibenzona és un problema també per a les anèmones, avaluant-ne el creixement en diverses situacions. Exposades a un cicle de llum dia-nit normal, aquests animals creixien sense problemes. Quan es va afegir oxibenzona a l’aigua, en canvi, totes van morir al cap de dues setmanes.
Curiosament, l’oxibenzona per sí sola, sense el cicle d’il·luminació, no afectava les anèmones. Així és com es van adonar que cal la combinació del compost i la llum ultravioleta perquè tingui aquests efectes tan destructius en els animals. Aquest resultat, però, era molt estrany, perquè l’oxibenzona es fa serir precisament perquè dissipa l’energia de la llum ultravioleta sense causar cap dany.
Un accident inesperat
El fet, però, és que l’oxibenzona tenia alguna cosa a veure amb la mort dels animals, encara que no fos en la forma present a les cremes solars. Molts compostos químics, quan entren a les cèl·lules, entren en contacte amb enzims que serveixen de catalitzador per a algunes reaccions que resulten en productes diferents.
Sovint el procés és volgut, fent servir els enzims per detoxificar tota una sèrie de químics relacionat. En altres casos, però, es produeix “per accident” a causa de l’entrada d’un compost que s’assembla prou a un altre. Per comprovar si era el que pasava, els investigadors van exposar les anèmones a oxibenzona durant 18 hores i, després, les van treure de l’aigua i van buscar químics relacionats al seu interior.
La majoria de l’oxibenzona, com van comprovar, tenia molècules de glucosa adherides. Aquest petit canvi és el que resulta fatal pels coralls: quan la glucosa s’uneix a l’oxibenzona, la llum ultravioleta fa que alteri algunes molècules de l’organisme, resultant, en un període de temps més o menys llarg, en la mort cel·lular.
La pèrdua dels simbionts empitjora els efectes
Les investigacions també van mostrar que aquest derivat de l’oxibenzona no és tan present a les anèmones com en alguns dels microorganismes amb qui mantenen una relació de simbiosi. Així, fins a cert punt, aquests organismes protegeixen les anèmones. Això també explica per què la crema solar és més nociva pels coralls que s’estan emblanquint: aquest fenomen comporta la mort dels simbionts microbians dels coralls i, per tant, la desaparició d’aquesta protecció davant la glucosa-oxibenzona.
Els resultats amb coralls van confirmar aquesta possible explicació, demostrant que tot plegat és, malauradament, un accident. Ara que se sap què passa, però, hi ha una oportunitat tant de retirar aquest compost químic com de detectar-ne d’altres que puguin tenir impactes semblants, i fer cremes solars que siguin més respectuoses amb el medi ambient.
