Les poblacions de la fauna del país han caigut una mitjana d’un 24% durant els darrers 20 anys. Així ho indiquen les darreres dades de l’Índex de Planeta Viu per a Catalunya (LPI Cat), fetes públiques per l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. Aquesta nova actualització dóna una imatge molt clara de l’estat en què es troben les espècies salvatges del nostre país.
Seguiment de més de 300 espècies
El LPI Cat, impulsat pel Departament d’Acció Climàtica, ha fet el seguiment de 321 espècies de papallones, ocells, mamífers, amfibis, rèptils i peixos d’aigües continentals. Segons les dades el grup més afectat és el dels insectes, representats per les papallones. Les disminucions de la seva abundància ronden el 44% però, en algunes espècies, poden arribar al 70%.
El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, ha destacat en la importància de les dades per dissenyar polítiques de conservació més efectives i precises. És per això que el LPI Cat, coordinat pel CREAF, l’Institut Català d’Ornitologia, el Museu de Ciències Naturals de Granollers i l’Associació Herpetològica Espanyola, forma part de l’Estratègia Catalana del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, que defineix el full de ruta de les polítiques de conservació de la natura fins el 2030.
Una gran millora en les dades
Els centres participants actualitzen les dades cada dos anys. Des de la darrera vegada, el 2020, s’han afegit vuit espècies noves, quatre de rat-penats, tres de rius i basses d’aigua i un rèptil d’ambients càlids. Aquest índex necessita dades de seguiment de molts grups d’animals, contínues i a llarg termini, cosa que no seria possible sense la col·laboració durant dècades de centenars de voluntaris de tot el país.
Per assegurar la precisió de les estadístiques, l’índex ha estat recalculat excloent algunes espècies o poblacions, per confirmar que la pèrdua d’individus no està provocada per disminucions o augments extrems. De fet, el 24% de pèrdua de poblacions és una mitjana d’entre el 19% i el 28% per la incertesa associada als càlculs d’aquests indicadors. Hi ha espècies que encara no han estat incloses a l’índex perquè no es disposa de dades o no són prou robustes, com és el cas dels invertebrats, representats només per les papallones diürnes.
Grans diferències entre espècies
Justament, l’indicador es disgrega en dos de principals, vertebrats i invertebrats. En el cas d’aquests segons la davallada és molt marcada, amb una mitjana del 44%. En aquesta cada només es tenen en compte les dades robustes i de llarg termini del programa català de seguiment de papallones. No obstant això, altres treballs apunten en la mateixa direcció per a tots els insectes. Pel que fa als vertebrats, els darrers 20 anys mostren una davallada del 6%, un indicador que es pot comparar amb el 30% que registra el LPI global del Fons Mundial per a la Natura.
No obstant, la síntesi de tantes tendències en un índex mitjà emmascara casos particulars. A Catalunya, de fet, no totes les espècies estan en retrocés sinó que n’hi ha d’estables i fins i tot que augmenten les seves poblacions. Així, si en davallada tenim ocells com la perdiu roja (Alectoris rufa), papallones com el brocat variable (Euphydryas aurinia) o la granota verda ibèrica (Pelophylax perezi), tenim espècies que augmenten com el cabirol (Capreolus capreolus),o l’oriol (Oriolus oriolus).
Una índex senzill per saber l’estat de la biodiversitat
No obstant això, aquest índex global ha estat adoptat internacionalment per la Convenció de la Diversitat Biològica (CDB) com a indicador del progrés cap a la presa de mesures efectives i urgents per adoptar davant la pèrdua de biodiversitat, i serà un índex important de què es parlarà durant la Conferència de Biodiversitat COP15 que se celebra aquests dies a Montreal, al Quebec.
Sergi Herrando, coordinador de l’equip de l’LPI Cat, apunta que un “índex senzill” és important per comunicar l’estat de conservació de la natura per “catalitzar l’atenció de la societat i la urgència de la presa de decisions”. En aquest sentit, els darrers anys s’han posat en marxa quatre grans accions per revertir la situació negativa de la natura al nostre país, com l’aprovació de l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, de la Llei de l’Agència de la Natura, l’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica o la creació de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat.
