La fauna salvatge d’Europa s’ha recuperat molt durant els darrers 40-50 anys gràcies als moltíssims programes de protecció i reintroducció d’espècies que s’han dut a terme. Aquesta és la conclusió a què ha arribat un informe encarregat pel grup ecologista Rewilding Europe i dut a terme per la Societat Zoològica de Londres (Anglaterra), BirdLife International i el Consell Europeu d’Ocells.
L’estudi, anomenat ‘European Wildlife Comeback Report 2022’, s’ha fixat en una cinquantena d’espècies que viuen a Europa en estat salvatge i i destaca que, pel que fa a la recuperació en població i en distribució geogràfica, algunes de les que han experimentat millores més notables són el bisó europeu, les foques grises, els castors eurasiàtics i els llops grisos. A més, no només indica quines espècies de fauna salvatge europea s’estan recuperant a bon ritme sinó que també enumera les causes d’aquesta recuperació. Així, sabent què s’ha fet bé en aquests casos, es pot mirar de replicar els resultats en altres espècies en perill.
Els llops i alguns ocells, casos amb gran èxit
Els llops grisos, per exemple, són un dels grans èxits pel que fa a la recuperació poblacional i a l’augment de la distribució geogràfica. Fa amb prou feines un segle i mig, a finals del XVIII, eren presents gairebé a tota Europa, però el seus números van caure a mesura que creixien les poblacion humanes. Ara, han tornat a ocupar gran espais arreu del continent, amb un increment en les seves poblacions que es calcula d’un 1.800% entre 1965 i 2016. El creixement, de fet, ha estat tan gran que en alguns llocs del nord d’Europa fins i tot s’ha permès sacrificar-ne per protegir els ramats.
Algunes espècies d’ocells també s’han recuperat molt bé, especialment gràcies a les Directives d’Ocells i Hàbitats de la Unió Europea i a altres canvis regulatoris i d’usos del sol que els han donat cobertura legal. És el cas, per exemple, de les oques galtablanques, els voltors comuns, les garses blanques o els pelicans cresps.
Bones notícies però que cal rebre amb compte
L’informe, doncs, dóna motius prou poderosos per a l’optimisme, però no per a confiar-se més del compte. Si bé està clar que, si se’ls dóna una oportunitat, les espècies d’animals poden recuperar-se, n’hi ha que no l’han tingut i, molt probablement, no la tindran. És el cas de la foca ocel·lada, que té un futur no gaire brillant perquè els seus hàbitats reproductius s’han encongit molt a causa de la reducció de la coberta de gel, causada per l’escalfament global.
