L’enduriment de les restriccions al tràfic d’ullals d’elefant i la persecució de la caça furtiva han fet més difícil obtenir i trobar sortida a l’ivori que se n’obté. És per això que, segons explica l’ONG britànica ‘Born Free’ al seu darrer informe, els caçadors furtius han buscat una alternativa i l’han trobat en els hipopòtams, que s’han convertit en les seves noves víctimes preferides.
L’informe alerta que el tràfic de dents d’aquests animals ha augmentat molt i que aixo pot tenir un efecte molt important en una espècie que, a dia d’avui, ja es considera vulnerable a l’extinció segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura. De fet, afirma l’informe, que s’ha fixat en el mercat d’ivori del Regne Unit, d’ençà de la prohibició gairebé total de l’ivori d’elefant, s’ha detectat “un augment” en el comerç d’ivori d’hipopòtam, “una prova molt preocupant” d’un problema que afecta uns animals “els números dels quals en estat salvatge estan amenaçats”.
Una tendència que està empitjorant
Aquesta tendència, afirmen els responsables de l’informe, fa més de trenta anys que s’observa, però a cada nova mesura per protegir els elefants es registra un augment en el tràfic d’ivori d’hipopòtam, que es fa servir per a objectes decoratius, com el d’elefant, però resulta més fàcil d’obtenir i és més barat. En aquest cas, a més, la Convenció sobre Tràfic Internacional d’Espècies en Perill (CITES) continua permetent comerciar amb parts d’hipopòtams, tot i que cal un permís d’exportació.
Les xifres indiquen que des de 1975 i fins 2017, es van moure uns 770.000 quilos de dents hipopòtam de manera legal. A més, però, hi ha el tràfic il·legal i, de fet, les dents d’hipopòtam són una de les parts de mamífer que es comissen més habitualment a la Unió Europea, segons un informe de la Comissió. Alhora, entre 1994 i 2016, la població d’hipopòtams comuns va caure un 30%, fins als entre 115.000 i 130.000 exemplars que hi ha a dia d’avui aproximadament.
Una desena de països demanen prohibir totalment el comerç
És per això que, abans de la trobada de CITES que va tenir lloc el mes passat al Panamà, deu països de l’Àfrica Central i Occidental van demanar prohibir completament comerciar amb aquests animals, ja que la caça furtiva i la destrucció dels hàbitats està fent que els seves poblacions es redueixin ràpidament. Les normes de la Convenció, però, estableixen que aquest tipus de restriccions només es poden aplicar si la caiguda de la població ha estat superior al 50% en 10 anys.
Així doncs, sembla que hi ha ben poc a fer, excepte augmentar la vigilància per impedir el tràfic il·legal. Fins i tot així, però, la situació actual dels hipopòtams i la tendència que han seguit durant els darrers trenta anys fan pensar que, d’aquí poc, podrien trobar-se en la mateixa situació que els elefants, en perill o fins i tot en perill crític d’extinció a causa d’uns governs mundials que no han volgut protegir-los fins que la situació ja era molt greu.
