En aquest nou episodi del nostre bestiari continuem amb les simbiosis, el bilateralisme i el mutualisme. Aquest cop anirem a visitar uns amics de tota la vida: el gobi de Luther (Cryptocentrus lutheri) i la gamba cega (Alpheus bellulus), també coneguda com a gamba pistola. Aquest peix i aquest crustaci estableixen una societat que els proporciona beneficis molt importants.
El gobi és un peix que no supera els 14 centímetres, sociable i discret, que s’estima més tenir un refugi on fer la seva vida i que no el molestin gaire. Pertany a una família extensa -la més nombrosa de les que habiten els mars i els rius, amb 2.000 espècies- i dotada d’habilitats sorprenents depenent del gènere a què pertanyen, com ara poder passar una bona estona fora de l’aigua per caçar insectes posant-se en mode amfibi (Periophtalmus), practicar el camuflatge, utilitzar les aletes com a peus per caminar o adaptar-se a la vida tant al mar com als rius.
També pot establir relacions de simbiosi amb altres espècies, com fa el Cryptocentrus lutheri, que s’ha conxorxat en una aliança inaudita i extraordinària amb l’Alpheus bellulus. El problema del nostre amic gobi és que no té les eines necessàries per perforar un cau al fons marí, ja que no té les aletes pediculades que alguns dels seus cosins, com el Valenciennea strigata, utilitzen per ficar-se dins el fang. És un gobi, però, i tenir un lloc on amagar-se i des d’on observar és el súmmum del seu confort, tal com li dicta l’ADN. A més, el cau té també com a funció poder-hi fer la posta d’ous.
Ara, acostem-nos a l’altre actor d’aquesta història: la gamba cega. Alpheus és veritablement cega però té una habilitat inaudita: colpejant l’aigua amb les seves pinces a una velocitat de 100 kilòmetres per hora, pot provocar una ona de xoc que causa una explosió sonora, un “bang”, que atordeix o mata directament les seves preses, una arma sònica molt poderosa. Per això li diuen gamba pistola, en anglès “tiger pistol shrimp”.
Tot i això, l’Alpheus té una vida complicada ja que la seva cegesa la deixa a mercè de qualsevol depredador… fins que troba un Cryptocentrus. Ell també volia organitzar una societat mutualista i, com que tots dos viuen a uns 20 metres de profunditat a les mateixes regions del planeta (del Mar Roig al golf Pèrsic), s’acaben trobant.
Llavors estableixen una relació basada en les seves necessitats respectives: Cryptocentrus no pot excavar un hàbitat i Alpheus no pot caçar sola. Cap problema, l’Alpheus tunelarà un habitatge per a tots dos amb les seves pinces prodigioses i Cryptocentrus serà el seu peix-guia. Això succeeix de la manera següent: un cop establerta i acceptada la relació, la gamba excava el niu que compartiran. El gobi, a canvi, l’acompanya de cacera. És un peix que té molt bona vista i, mitjançant lleugers cops, adverteix la seva sòcia de la presència de preses i, encara és més important, de la de depredadors. En cas de perill, tots dos tornen ràpidament al cau.
El peix vigilant i la gamba supersònica són animals que no comparteixen ni tan sols el fílum taxonòmic, i tanmateix han arribat a establir una de les simbiosis més boniques que conec. Aquests dos solitaris diminuts de les profunditats treuen el màxim partit de la seva diferència en un mitjà hostil, i amb prou èxit.
