Una família australiana va quedar molt sorpresa en descobrir, mentre eren a la platja, que les onades els duien un cranc molt pelut, que gairebé semblava de peluix, i que duia una esponja per barret. Els científics que l’han analitzat i descrit en un article publicat a la revista ‘Zootaxa’ li han posat Lamarckdromia beagle, en honor al vaixell en què Charles Darwin va fer els seus viatges més famosos.

Un casc protector

Segons explica ‘The Guardian’, aquest nou cranc pertany a la família dels dròmids, anomenats “crancs esponja” en anglès perquè acostumen a fer servir tant esponges com ascidis per protegir-se, posant-se’ls de barret. Aquests animals continuen creixent i adaptant-se a l’esquena del cranc però sense enganxar-se, formant una mena de gorra que encaixa damunt seu i que els crancs fan servir per protegir-se i camuflar-se dels depredadors, de la mateixa manera que els bernats ermitans fan servir les closques.

A més, però, fer servir esponges té un avantatge, i és que serveixen com a part d’una estratègia dissuasòria. Com que alguns dels compostos del seu interior són tòxics, no hi ha gaires animals que es vulguin arriscar a enverinar-se menjant-se una esponja per poder arribar al cranc que hi ha a sota.

El Lamarckdromia beagle és pelut tot i que els científics no es posen d'acord en quin avantatge pot tenir això | Museu d'Austràlia Occidental
El Lamarckdromia beagle és pelut tot i que els científics no es posen d’acord en quin avantatge pot tenir això | Museu d’Austràlia Occidental

Una espècie mal identificada

Després del descobriment d’aquest exemplar i la seva descripció i identificació com a pertanyent a una nova espècie, els investigadors del Museu d’Austràlia Occidental van comparar-lo amb altres crancs semblants que ja tenien a la col·lecció, adonant-se que ja se n’havien vist abans però que no s’havien classificat correctament. De fet, l’exemplar més antic de Lamarckdromia beagle que hi ha al museu té gairebé cent anys, ja que data de desembre de 1925.

Pel que fa al pèl que cobreix tot l’anima, els científics no acaben de tenir clar quina funció té, perquè les esponges o els ascidis que duen els haurien de donar tot el camuflatge i la protecció que necessiten. A més, no resulta especialment útil a l’hora de mantenir els seus companys a lloc. A Austràlia, un dels indrets amb la fauna més peculiar del món, mai no paren de fer-se descobriments.

Més notícies
El petit cranc conservat en ambre | Science Advances

Troben un petit cranc de 100 milions d’anys conservat en ambre

És l'exemple més antic d'un exemplar d'aquesta família que ja no vivia exclusivament a l'aigua
:  - Mobile
Primer pla de la cara d'un bou del Pacífic

L’oceà Pacífic s’ha tornat tan àcid que comença a dissoldre la closca dels crancs

Els bous del Pacífic, una de les espècies més apreciades del nord-oest de l'oceà, també estan patint danys importants als seus òrgans sensorials
:  - Mobile

La contaminació per plàstics ha causat la mort de més de mig milió de crancs

Quan s'acumulen a les platges, els plàstics es converteixen en barreres i trampes per a aquests animals
:  - Mobile

[VÍDEO] Un cranc s’amputa una pinça per evitar ser cuinat

El crustaci va aconseguir sortir del plat de sopa on estava sent bullit tallant-se un membre, que li impedia sortir-ne del tot.
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix