Un equip de científics ha descobert una nova espècie de boa a l’Amazònia de l’Equador que només fa 30 centímetres de llargada. La troballa ha estat presentada en un article a l”European Journal of Taxonomy’ que descriu aquesta petita serp que, a més, té un mecanisme de defensa sorprenent.
Un descobriment casual
El descobriment el va fer Alex Bentley, coordinador de recerca de l’estació de treball de camp Sumak Kawsay, a prop dels Andes. Va ser allà on, per casualitat, va trobar una petita serp enrotllada. En va fer una fotografia i la va enviar a uns col·legues, que es van sorprendre perquè, en aquella regió, mai no s’hi havia trobat cap ‘serp nana’, com sovint són conegudes. L’espècie més propera que es coneixia, de fet, viu a l’altre costat dels Andes i no s’assembla gens a aquesta.
No obstant això, l’animal s’assemblava força a un altre exemplar trobat fa anys i que es trobava al Museu Equatorià de Ciències Naturals. Així, disposant de dos exemplars, es va poder certificar que es tractava d’una espècie nova i començar a descriure-la. Se l’ha batejat ‘Tropidophis cacuangoae’ en honor a l’activista feminista i indígena Dolores Cacuango.
Una parenta minúscula de les serps constrictores
Com la resta de ‘boes nanes’, és una parenta llunyana de les grans serps constrictores, molt més famoses. Així, per exemple, tenen cossos robustos i esquelets que tenen ossos vestigials dels malucs, restes dels seus avantpassats que tenien potes. A més, tampoc no tenen verí sinó que maten les seves preses esclafant-les. En comptes de fer-ho amb grans animals, però, aquestes boes nanes ho fan, normalment, amb petits llangardaixos.
Serps que ploren sang
Com que són petites, a més, són molt més susceptibles als depredadors, i és per això que han desenvolupat un mecanisme de defensa molt sorprenent: quan se senten amenaçades, s’enrosquen formant una bola i comencen a sagnar pels ulls perquè els possibles depredadors pensin que estan malaltes o fins i tot moribundes i no les ataquin.
El problema més gran de les boes nanes, però, no són els depredadors sinó els humans, que les estan posant en perill per la destrucció dels seus hàbitats. Així, tot i que la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura encara no n’ha posat cap espècie a la Llista Vermella, podrien aparèixer-hi ben aviat.