Un equip d’investigadors ha descobert com ho fan alguns humans i dofins per ajudar-se mútuament a l’hora de pescar. Aquesta pràctica, documentada en la literatura des de fa mil·lennis, ha estat registrada per primera vegada amb drons, gravacions submarines i altres eines modernes gràcies a la col·laboració d’una comunitat de pescadors del sud del Brasil que, a dia d’avui, continua tenint com a aliats aquests cetacis per aconseguir el seu mitjà de subsistència. Els resultats d’aquesta recerca excepcional han estat recollits en un article publicat a ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’.
Una relació registrada des de temps remots
Si bé des dels temps de l’Imperi Romà que hi ha testimonis que parlen de persones i dofins pescant plegats, fins ara no s’havia pogut comprovar si efectivament els dofins es beneficiaven d’aquest intercanvi o si bé els humans s’aprofitaven d’ells. Les darreres tecnologies, però, han permès estudiar a fons aquest fenomen en la comunitat de pescadors de Laguna, que se sap que col·labora amb els dofins des de fa més de 150 anys, comprovant que com més hàbils són uns i altres llegir-se el llenguatge corporal, més éxit tenen.
La pesca conjunta a Laguna
A Laguna les aigües són molt tèrboles, de manera que les persones no poden veure els peixos i són els dofins qui els localitzen i persegueixen els bancs, com si fossin gossos pastors, cap a la costa. Quan els veuen venir, els pescadors corren cap a l’aigua amb les seves xarxes de mà i s’esperen. Quan els dofins els fan la senyal, submergint-se de cop, és el moment de llançar-les per atrapar els peixos. Les xarxes, a més de capturar els peixos, els espanten, i els que aconsegueixen escapar-se són devoratrs pels dofins, que els estan esperant. A vegades, fins i tot n’agafen algun de dins de les xarxes.
Així doncs, l’estudi demostra que tant els humans com els dofins es fixen en el comportament dels altres i que aquests darrers avisen els pescadors de quin és el millor moment per llançar la xarxa, en un treball cooperatiu que permet que els pescadors atrapin més peixos i que els dofins puguin aprofitar millor les restes. Un exemple extraordinari de col·laboració entre dues espècies molt intel·ligents, socials i de vides llargues que s’aprofiten de les habilitats distintives de cadascú.
Els pescadors fins i tot han classificat els dofins entre bons, dolents i ganduls segons l’habilitat caçant i l’afinitat a l’hora de cooperar amb els humans de cada individu. Tot un exemple d’una cultura caçadora desenvolupada de manera conjunta entre les persones i aquests cetacis, que fa generacions que dura el coneixement de la qual s’ha passat de pares a fills tant en un cas com en l’altre.
Podria ser el darrer exemple que queda al món
Aquest, però, podria ser el darrer exemple d’aquest tipus que queda al món, ja que tant els dofins com la pesca artesanal estan sent greument amenaçats per l’avenç imparable de la industrialització, que elimina les formes tradicionals de vida alhora que destrueix els hàbitats dels animals i els empeny a la mort. Qui sap si, ara que es coneix millor aquesta interacció, es prendrà consciencia de tot allò que podem perdre i que hauríem de protegir com fos.
