La ciència ha aconseguit crear el primer mapa complet del cervell d’un animal complex. En un article publicat a ‘Science’, un equip d’investigadors liderats per la Universitat de Cambridge (Anglaterra) ha presentat un diagrama complet de les connexions cerebrals d’una mosca de la fruita (Drosophila melanogaster), amb més de 3.000 neurones i 548.000 sinapsis, un cervell minúscul però tot un avenç per a la investigació.
Aquest avenç és molt important per comprendre com el cervell processa el flux d’informació sensorial i el converteix en accions. Ara que la ciència té un cervell de referència, es pot comparar amb com funciona la connectivitat en cervells que tenen Alzheimer, Parkinson o qualsevol altra malaltia degenerativa, segons els investigadors.
Un salt endavant en la investigació
Si bé fins ara només s’havien fet el diagrames cerebrals, o connectomes, d’algunes espècies de cucs i larves, la mosca de la fruita suposa un salt endavant perquè els científics ja n’havien seqüenciat el genoma i, a més, presenten comportaments complexos com ara l’aprenentatge, la navegació, el processament d’olors i fins i tot l’avaluació dels riscos i els beneficis de les seves accions.
Per aconseguir aquesta fita, els investigadors han passat un any i mig capturant imatges del cervell d’una larva de mosca amb un microscopi electrònic i, fent servir un programa informàtic, han identificat les neurones i les sinapsis i les han sotmès a un seguiment constant que ha durat mesos. Entre les revelacions més importants, hi ha que un 93% d’elles estaven aparellades amb una neurona de l’hemisferi cerebral oposat i que, de les que no ho estaven, la majoria eren als centres de l’aprenentatge i la memòria.
Ampliant el coneixement sobre el cervell
A més d’això, els científics han seguit les connexions de les neurones i, entre les 548.000, les han dividit en quatre tipus. Això els ha permès veure un nou tipus d’estructura i algunes dreceres a les xarxes cerebrals que, segons ells, augmenten la capacitat computacional del cervell i compensen el número limitat de neurones que tenen aquestes mosques. De fet, alguns dels ‘bucles recurrents’ dels seus cervells s’assemblen als que es fan servir en la recerca en intel·ligència artificial, mostrant com la recerca informàtica i l’evolució biològica poden arribar a convergir.
En qualsevol cas, si aquest mapa conté dades d’un sol animal, també és cert que els avenços tecnològics permetran el mateix fer el mateix amb més mosques i també amb altres espècies, fent servir l’aprenentatge automàtic per accelerar el procés. A més, en aquest cas el connectoma s’ha fet a partir d’una larva de Drosophila i, en el futur, es vol fer el mateix amb mosques adultes, que tenen un cervell més complex i amb més neurones.
