Les aranyes roges mascles, uns insectes minúsculs, ‘despullen’ les femelles de la seva espècie per poder aparellar-s’hi més ràpidament. En un article publicat a ‘iScience’, un equip d’investigadors presenta aquest comportament sorprenent que han descobert i que mostra com d’exigent és la vida sexual d’aquests animals.
Una vida sexual molt complicada i exigent
Aquests petits aràcnids acostumen a viure en grans grups i són considerats una plaga per a les plantes, ja que se n’alimenten. Aquesta vida en comunitat ja podria fer que la competència per l’aparellament fos ferotge, però la seva biologia fa que encara ho sigui més: les femelles d’aranya roja només fan servir l’esperma del primer mascle amb qui s’aparellen, que guarden en una bossa especial al seu interior per fertilitzar els ous durant la resta de la seva vida.
Així doncs, ser el primer és l’única manera que té un mascle de transmetre els seus gens, i és per això que han desenvolupat estratègies sorprenents per augmentar les seves possibilitats. Hi ha mascles que vigilen les femelles que són a punt d’arribar a la maduresa per poder aparellar-s’hi tan bon punt ho facin, arribant fins i tot a lluitar contra altres mascles per allunyar-los. D’altres, en canvi, s’esperen amagats que les femelles acabin de fer l’última muda de closca per córrer cap a elles.
Una adaptació molt sorprenent
En aquest darrer estudi, però, s’ha observat encara una altra cosa: mascles vigilants que, arribat un cert punt, comencen a estirar la closca de la femella a punt de madurar per accelerar el procés. De fet, un cop la trenquen, miren de retirar-ne la part posterior per tenir accés a l’obertura genital i poder-s’hi aparellar, i alguns cops la part frontal de les femelles encara està coberta durant l’acte. Un procés que, afirmen els científics, si més no no fa mal a les femelles, ja que la pell que els arrenquen és morta.
Gràcies a aquesta actitud tan desagradable des d’un punt de vista humà, els mascles d’aranya roja poden aconseguir reproduir-se i passar els gens. Si s’esperessin una mica més, de fet, potser un dels mascles que observen la femella des d’un amagatall se’ls podria avançar i que el seu esforç per vigilar-la no hagués servir de res.
Tot i que el comportament només s’ha vist en una espècie d’aranya roja, la ‘Tetranychus urticae’, és molt possible que n’hi hagi d’altres que també ho facin, ja que els comportaments de vigilar les femelles s’hi han observat i la pressió sexual a què estan sotmeses és molt semblant.
