Un equip d’investigadors de diverses institucions de recerca del món ha analitzat els efectes que ha tingut i té l’ADN neandertal en els humans actuals. Tal com expliquen en un article publicat a ‘eLife’, si bé fins ara se sabia que entre un 1% i un 4% del nostre genoma té l’origen en aquests cosins extingits, no se n’havia estudiat mai la influència, és a dir, com de molt o molt poc aquests gens encara tenen efectes en alguns trets de les persones d’avui.
Efectes en la immunologia, el metabolisme i el desenvolupament
Els científics han desenvolupat una bona quantitat d’eines computacionals noves per examinar els efectes de la hibridació entre els humans i els neandertals, que va tenir lloc fa uns 50.000 anys aproximadament. L’estudi s’ha fet en poblacions majoritàriament d’origen europeu però, en qualsevol cas, permet concloure que alguns gens neandertals són responsables de trets dels humans moderns com ara alguns que tenen una influència important en el sistema immunològic, el metabolisme i el desenvolupament. No obstant això sembla que, a mesura que avancen les generacions, els gens dels humans moderns van guanyant.
Per fer aquest estudi, els investigadors han comptat amb una enorme base de dades de l’UK Biobank que conté la informació genètica i sobre els trets de gairebé 300.000 ciutadans britànics d’ascendència no africana. Així es van poder analitzar més de 235.000 variants genètiques que es creu que es van originar als neandertals, concloent que 4.303 d’elles tenen un paper substancial en els humans moderns, influenciant 43 trets genètics diferents que van de la velocitat a què es consumeixen les calories a la resistència immunològica natural a algunes malalties.
Un estudi que es podria repetir amb dades d’arreu del món
Tot i que l’estudi es va basar en les dades de persones blanques que viuen al Regne Unit, les eines desenvolupades podrien ser emprades per fer estudis semblants en altres grans bases de dades per conèixer encara més coses de la influència d’altres espècies humanes en l’ADN i els trets de les persones que viuen a dia d’avui. Així doncs, aquest treball suposa tota una porta oberta a la comprensió de la hibridació amb altres espècies fa desenes de milers d’anys i com encara té efectes a dia d’avui, tant per a bé com per a mal.
