MonPlaneta
Els descuits i els oblits no són sempre culpa nostra

Oblidar-nos de fer alguna cosa que havíem promès que faríem és, sens dubte, una situació complicada i que ens fa passar una mala estona. El fet, a més, és que sovint ens pot passar encara que haguem fet tots els esforços per recordar-nos del que havíem de fer, perquè era important, i tot i així no ha servit de res. En un nou estudi, publicat a la revista ‘Cognition’ i que dos dels seus autors han explicat a ‘The Conversation’, es proposa un nou model del funcionament de la memòria que podria explicar aquests descuits i on, curiosament, la sort és un element determinant.

De la memòria de treball a la memòria a llarg termini

Els profesors Thor Grünbaum i Søren Kyllingsbæk, de la Universitat de Copenhague, ho expliquen de la manera següent: “Al matí decideixes trucar un vell amic a la tarda. Durant el temps intermig, també decideixes comprar verdures per sopar, anar a buscar els nens després de les extraescolars i un munt de coses més”. Tot plegat és impossible d’emmagatzemar durant tot el dia a la memòria de treball, és a dir, la que ens fa mantenir un element d’informació al cap mentre l’estem fent servir.

Aquesta memòria és limitada i és per això que tenim la memòria a llarg termini, on la informació s’emmagatzema al cervell fora de la ment conscient. El problema és que, durant el dia a dia, totes les nostres intencions pel futur competeixen, segons aquest darrer estudi, en una cursa per tornar a la memòria de treball, és a dir, a la consciència.

| Wikimedia Commons
Adonar-te que havies oblidat una cosa no només és frustrant sinó que pot ser socialment incòmode | Wikimedia Commons

Una cursa amb molts factors implicats

Els investigadors han creat un model matemàtic de com la nostra ment selecciona la nostra ‘intenció’ de recordar. Cadascuna d’aquestes intencions ‘corre’ per arribar a ‘meta’, però la seva velocitat depèn no només de la intenció en sí sinó també de la seva importància i de les condicions ambientals.

Així, diuen els investigadors, “la intenció de prendre’t la pastilla en el moment en què has fet l’última mossegada del sopar pot tenir més connexió amb l’entorn que simplement la intenció de prendre’t el medicament”. Aquestes connexions i la importància influencien la velocitat de les intencions en la cursa inconscient per ser seleccionada i que “aparegui” a la ment conscient fins i tot quan estem fent una altra cosa.

Tot i així, però, hi ha vegades que la importància i la connexió amb l’entorn no són suficients perquè una intenció guanyi la cursa i això, afirmen Grünbaum i Kyllingsbæk, implica un element d’aleatorietat. De fet, estudis anteriors han calculat la probabilitat d’oblidar-nos d’una cosa que havíem de fer en entre un 3% i un 10%.

A més de la sort, és clar, hi ha altres factors que hi intervenen i que augmenten el risc que passi, com ara l’edat, l’estrès, alguns problemes psiquiàtrics i la manca de son. En qualsevol cas, sembla clar que aquest tipus d’oblits no signifiquen necessàriament que allò que havies de recordar ens semblés menys important o que siguem despistat. A vegades sembla que és cosa de sort.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa