Un equip d’investigadors de la Universitat de Colorado – Boulder, als Estats Units, ha publicat un article a ‘Science Advance’ on actualitzen una famosa teoria d’Alan Turing sobre les taques i les franges dels animals. L’inventor de la computació moderna, fa més de 70 anys, va desenvolupar una teoria segons la qual aquest tret tan distintiu es produïa per la producció de compostos químics que es dispersen pel teixit de la pell i interactuen amb altres compostos que els inhibeixen en algunes zones, formant patrons.
Una hipòtesi molt cèlebre
Aquesta hipòtesi, que Turing va publicar per primera vegada l’any 1952, afirmava que els patrons dels animals no són aleatoris sinó que són el fruit d’una reacció-difusió química que, de manera sistemàtica, crea tant les taques d’un lleopard com també les franges dels tigres o les zebres, per exemple. Aquesta idea, però, no explica com es formen patrons tan definits en una espècie com l”Aracana ornata’.
Una modificació a l’equació de Turing
En aquest cas, els científics han investigat com un mecanisme anomenat difusioforesi pot crear patrons amb molt de contrast. La difusioforesi descriu el moviment de molècules suspeses en un fluid en resposta al gradient de concentració d’un altre compost químic, fent que les petites partícules, que en aquest cas són cromatòfors –cèl·lules de pigment– es concentrin i s’agrupin.
Quan van introduir modificacions a l’equació de Turing per incloure aquest procés i van dur a terme simulacions per ordinador, van observar com les molècules sempre creen línies molt definides, en comptes de les formes amb menys definició que es crearien amb l’equació clàssica. Això apunta que amb la dispersió dels agents químics, els cromatòfors també són arrossegats en la mateixa trajectòria durant la difusioforesi, creant taques i línies molt més acurades.
Els resultats poden ajudar en la recerca en diversos camps
La difusió, en general, fa que es creïn superfícies contínues o suaus, mentre que els límits entre els teixits biològics són relativament rígides. En aquest sentit, la investigació sobre la difusioforesi en la formació d’embrions o fins i tot de tumors podria donar resultats molt interessants, com també ho podria fer en la recerca sobre el camuflatge i altres processos biològics dels animals.
