Un equip d’investigadors de la Universitat de Califòrnia – Irvine han aconseguit que cèl·lules humanes tinguin les capacitats de camuflatge dels calamars. Aquest avenç, que ha estat presentat en una trobada de la Societat Química Americana, pot ajudar moltíssim a estudiar aquests animals, les cèl·lules dels quals no s’han aconseguit cultivar al laboratori, com es pot fer amb les humanes i les de molts altres animals.
Alguns cefalòpodes com els pops, les sípies o els mateixos calamars tenen la capacitat de camuflar-se canviant de color o bé tornant-se transparents. Com que no poden cultivar-se cèl·lules seves al laboratori, però, els científics tenen molts problemes per investigar aquesta habilitat. És per això que els responsables d’aquest treball l’han replicat en cèl·lules humanes.
Com aconsegueixen ser invisibles?
En general, per ser transparent, hi ha dues maneres de fer-ho: la primera és reduir quanta llum absorbeixes fent servir, normalment, una coloració basada en pigments. L’altra, canviant l’índex de refracció de les cèl·lules, és modificant la manera com es dispersa la llum.
En el cas dels calamars, la seva pell translúcida té una capa externa de cromatòfors, cèl·lules que controlen l’absorció de la llum i, quan el calamar contrau o relaxa els músculs, aquestes cèl·lules es fan grans o petites, canviant el color. A sota, a més, hi tenen els iridòfors, cèl·lules de color estructural semblant als cristalls de les ales de les papallones però que es mouen, reflectint diverses longituds d’ona de la llum. Finalment hi ha els leucòfors, cèl·lules semblants als iridòfors però que dispersen tot l’espectre lluminós, fent que els calamars es vegin blancs gràcies a una proteïna.
Aproximacions a una habilitat fascinant
El 2015, els mateixos investigadors van crear unes ‘enganxines d’invisibilitat’ que poden ocultar-se fins i tot de les càmeres de llum infraroja. Per fer-ho, van modificar bacteris ‘E. coli’ perquè expresessin aquesta proteïna, creant un ‘film’ que podia canviar de color modulant la refracció de la llum. El pas següent ha estat fer el mateix en cèl·lules humanes cultivades al laboratori. En afegir sal als cultius, la reflectina s’agrupava cada cop més, fent-se més i més opaca.
Així doncs, els investigadors han aconseguit replicar en cèl·lules humanes una de les propietats més sorprenents dels calamars i d’altres cefalòpodes. Un fet, que a més de permetre’ls estudiar millor aquesta capacitat, en el futur també podria tenir aplicacions de tot tipus, fins i tot a la nostra vida diària com, aclarir o enfosquir les finestres segons l’hora del dia o les nostres necessitats o, fins i tot, fabricar vestits d’invisibilitat.
