MonPlaneta
Les abelles s’ensenyen a ballar entre elles per indicar on és el pol·len

Un equip d’investigadors ha descobert com les abelles s’ensenyen a ballar entre elles per poder indicar millor on és el pol·len. Els seus moviments serveixen per guiar la resta d’obreres, en una forma de comunicació que és apresa de les abelles més grans. Com més s’hi relacionen les abelles joves, doncs, millor ho fan i més precisos són els ‘mapes’ que transmeten a les seves companyes, tal com expliquen els científics en un article a la revista ‘Science’.

Una part genètica i una part social

Si les abelles no ‘ballen’ prou bé, i els moviments són complicats, poden fer que les altres vagin en direccions que no toca. És per això que, quan tenen uns 8 dies d’edat, s’apropen a les abelles més experimentades i els toquen les antenes mentre ballen, aprenent com es fa per comunicar-se correctament i poder informar amb precisió d’on han trobat pol·len.

Una abella reina -amb la marca groga- envoltada d'obreres | Pixabay
L’aprenentatge del ball es produeix durant els primers dies de vida de les abelles i és importantíssim per al seu futur | Pixabay

Cada espècie d’abelles té detalls diferents en els seus balls, cosa que fa pensar que hi ha un component genètic en aquesta mena de llenguatge. No obstant això, aquest treball també mostra que, si les abelles obreres no poden aprendre d’altres companyes més experimentades, els seus balls contenen més errors, amb alguns detalls perduts de manera irremissible.

Els resultats dels experiments són clars

Aquest descobriment s’ha fet gràcies a la creació de cinc colònies d’abelles de la mateixa edat, sense ‘ancianes’ experimentades. Quan van començar a buscar pol·len, els investigadors van gravar-les ballant i les van comparar amb cinc colònies de control que contenien abelles d’edats diferents. Per bé que totes ballaven, les que tenien bones mestres ho feien molt millor, donant una informació molt més precisa que els permetia saber exactament on era el pol·len i anar-lo a buscar.

Abella polinitzant | Pixabay
Abella pol·linitzant | Pixabay

Per bé que amb el temps les abelles de la mateixa edat milloraven la seva comunicaició, hi havia un cert límit a fins on podien arribar. En concret, tenien problemes per indicar correctament la distància a què es trobava l’aliment, ja que hi havia errors que havien quedat impresos en el seu estil i que van continuar repetint la resta de les seves vides. Tot un exemple de l’enorme complexitat del procés de tramesa d’informació a l’interior d’una colònia d’abelles.

Les abelles, uns insectes fascinants

Aquest estudi, juntament amb d’altres de recents, desperta moltes preguntes sobre el paper que té l’aprenentatge social dins d’aquesta gran família d’animals, que tenen unes capacitats cognitives molt sorprenents, especialment pel que fa a les matemàtiques. Alhora, també demostra que aquests animals tenen una gran capacitat d’adaptació, ja que aquest procés diferenciat de la genètica permet canviar els balls si canvia l’ecosistema i que les abelles més joves aprenguin de les grans, compartint la informació.

Més notícies
Pixabay
Descobert l’origen de les abelles de la mel
Un debat que feia dècades que durava podria acabar: l'Àsia és el lloc d'on és més probable que sortissin
Una abella reina -amb la marca groga- envoltada d'obreres | Pixabay
La construcció de ruscs per part de les abelles no és només instintiu: hi ha una part de pensament
Tot i que sembla que les cel·les sempre siguin hexàgons perfectes, hi introdueixen correccions que són fora del seu pla establert
Pixabay
Descobert l’origen de les abelles de la mel
Un debat que feia dècades que durava podria acabar: l'Àsia és el lloc d'on és més probable que sortissin
Abella
Les abelles es queden en silenci durant els eclipsis solars totals
Un projecte de ciència ciutadana va animar escolars nord-americans a controlar les abelles durant un eclipsi que va tenir lloc l'agost de 2017, fent aquest descobriment tan sorprenent

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa