Les abelles són uns insectes increïbles. No només tenen memòria per als llocs on hi ha aliments i es comuniquen entre elles sinó que, a més, tenen cura de les larves i s’organitzen per defensar-se dels atacs. Gairebé per damunt de tot això, però, hi ha la construcció dels ruscs, hexàgons gairebé perfectes malgrat que la mida de les cel·les és diferent per a cada tipus d’abella i que, sovint, comencen a fer-los pels extrems i es troben al centre. Tot plegat, sembla, no és només fruit de l’instint sinó que el pensament hi està involucrat.
En un article publicat a la revista ‘PNAS’, un equip de científics explica com ha fet servir un sistema d’anàlisi d’imatges automàtica per identificar quins recursos fan servir. Segons sembla, les abelles veuen venir els problemes que hi haurà en la construcció i van introduint petits canvis per evitar-los, un fet sorprenent tenint en compte que en la construcció d’un rusc hi participen moltes abelles obreres. L’estudi recull dades estadístiques sobre els ruscs i els classifica segons la funció de les cel·les i si són iguals que les altres o bé són diferents. La majoria, és clar, són per a les obreres, però a mesura que es preparen per fer les dels borinots la mida es va fent més gran, amb un parell de cel·les de transició.
Pel que fa a la unió d’un rusc començat per diversos cantons, és possible que acabin fent falta cel·les amb un número de costats diferent a l’habitual. Tot i que el típic és sis, s’han detectat cel·les d’entre quatre i nou costats, que suposen un 5% del total, i sovint són o bé als extrems del rusc o bé on diverses parts s’ajunten. Les abelles tendeixen a fer servir el mínim de variacions possibles, i la majoria d’aquestes cel·les “estranyes” tenen entre 5 i 7 costats. A més, abans que es produeixi el problema, totes soles comencen a girar les cel·les per fer-les encaixar amb les que estan fent les seves companyes perquè no quedin espais buits. Tot plegat, conclouen, no pot ser instintiu sinó el resultat d’un procés cognitiu durant la construcció. Els coneixements matemàtics que han demostrat tenir, però, ja havien obert una porta a un món de possibilitats: que les abelles, malgrat el que pugui semblar, pensin i calculin.
