Ajudar les abelles i altres pol·linitzadors a recuperar-se podria ser la clau de l’estabilització del preu dels aliments com ara la colza o la fruita, reduint les incerteses que fan que es produeixin augments sobtats. Un equip de la Universitat de Reading (Anglaterra) ha publicat un article a la revista ‘Ecology Letters’ on arriba a aquesta conclusió després d’un estudi sobre els serveis ecosistèmics dels pol·linitzadors, que ha mostrat que la producció dels conreus varia un 32% menys si hi són presents que si no.
Impedir les crisis pel preu dels aliments
La primera conseqüència d’aconseguir estendre i augmentar els beneficis dels pol·linitzadors, doncs, seria estabilitzar la producció d’alguns productes i, per tant, el seu preu. A més, és clar, no només es reduïrien les fluctuacions sinó que la producció, de mitjana, augmentaria. Tot plegat suposaria uns beneficis enormes tant per a l’economia dels productors d’aliments com per a la del planeta, alhora que es faria un pas molt important per garantir la seguretat alimentària en un moment on la invasió russa d’Ucraïna està posant de manifest com s’inestable és el sistema i com, de sobte, el preu dels aliments es pot disparar.
Un estudi per obtenir dades concretes
La importància dels pol·linitzadors, especialment en la producció agrícola, és més que coneguda. És per això que aproximadament la meitat dels experiments que es van fer en aquest estudi tenien com a objectiu obtenir la xifra concreta de beneficis aportats pels pol·linitzadors en la producció a dia d’avui i poder conèixer amb més detall quins efectes tenen aquests animals en l’estabilitat de la producció.
El treball va combinar els resultats de més de 200 experiments que comparaven la producció d’un conreu amb i sense pol·linització per part dels insectes. En concret, es van centrar en tres cultius alimentaris importants i representatius: les faves, la colza i les pomes. La investigació va posar a prova els efectes de la pol·linització en l’estabilitat de la producció en plantes individuals, en camps i també en zones més grans. La pol·linització, conclouen, fa la producció de totes les flors d’una planta més semblants, com també entre plantes, entre zones del mateix camps i entre camps.
Una mitjana més alta i estable de producció
Aquest efecte estabilitzador es creu que és degut a un efecte sostre, ja sigui perquè l’augment de producció arriba a un límit superior a causa de la manca d’altres recursos que permetin continuar creixent, com ara més aigua o més nutrients del sòl. Això fa que la base de producció sigui més alta i més estable, reduint les fluctuacions que produeixen pics en el preu dels aliments i crisis de subministraments.
