La Comissió Europea ha publicat, aquest dijous, un informe sobre l’aplicació de la primera Iniciativa de la UE sobre els Pol·linitzadors, adoptada el 2018 per afrontar el declivi d’aquests insectes, essencials per al funcionament dels ecosistemes, la nostra seguretat alimentària, els medicaments i el benestar. Una de cada deu espècies d’abelles i papallones d’Europa es troba a les portes de l’extinció i un terç d’aquestes mateixes espècies estan minvant i, tot i que l’informe mostra que s’han fet avenços importants, destaca que cal fer front a reptes relacionats amb les diferents causes del declivi. Sense ells, moltes espècies vegetals minvarien i acabarien desapareixent juntament amb els organismes que depenen d’elles. Només a la UE, quatre de cada cinc espècies de cultius i plantes silvestres amb flor depenen, almenys en part, de la pol·linització animal. “L’inquietant pèrdua d’insectes que pol·linitzen els cultius i les plantes silvestres posa en risc la seguretat alimentària i amenaça la nostra supervivència i la de tota la natura”, ha declarat el comissari de Medi Ambient, Oceans i Pesca, Virginijus Sinkevičius.
La iniciativa, diu l’informe continua sent una eina útil. A finals del 2020, ja s’havien posat en marxa més de trenta accions en tres àmbits prioritaris: millorar el coneixement sobre el declivi dels pol·linitzadors; afrontar les causes del declivi; fer partícip a la ciutadania i promoure la cooperació per posar fre al declivi. Una de les mesures va ser posar en marxa la iniciativa «Parc de Pol·linitzadors», una eina digital interactiva per sensibilitzar sobre el perillós declivi dels pol·linitzadors i mobilitzar l’acció a escala mundial per plantar-li cara. La varietat d’activitats a escala local, regional, nacional i de la UE ha demostrat que la societat reconeix el problema i està preparada per actuar. En el marc de la iniciativa, s’ha desenvolupat un programa de seguiment de les espècies pol·linitzadores que abasta tota la UE per ajudar a entendre millor l’estat de les seves poblacions i les causes del seu declivi. Properament s’implementarà. La Comissió ha establert un sistema d’informació dedicat als pol·linitzadors i ha posat en marxa una sèrie d’iniciatives de recerca que s’hi centren. Tanmateix, cal que ens esforcem encara més, especialment de cara a combatre la pèrdua d’hàbitats en els paisatges agraris i els efectes dels plaguicides.
L’Estratègia de la UE sobre Biodiversitat per al 2030, l’Estratègia «del camp a taula» i el Pla d’acció de la UE per a la Contaminació Zero han concretat objectius com ara ampliar les zones protegides i restaurar els ecosistemes, promoure l’agricultura ecològica, restaurar els elements paisatgístics d’alta diversitat en les terres agràries i reduir l’ús de plaguicides i altres contaminants perjudicials. “Protegir els pol·linitzadors continuarà sent una ambició fonamental. Quan aprovem o retirem del mercat substàncies actives de protecció fitosanitària, sempre parem atenció a la importància de garantir un alt nivell de protecció de les abelles i altres pol·linitzadors” ha dit avui la comissària de Salut i Seguretat Alimentària, Stella Kyriakides. La nova Estratègia de la UE d’Adaptació al Canvi Climàtic i el nou impuls de l’ambició d’assolir la neutralitat climàtica ajudaran a mitigar els efectes. Durant la segona meitat del 2021, la Comissió posarà en marxa consultes per recollir punts de vista i proves més completes dels experts, les parts interessades i la ciutadania, de cara a la possible millora de la iniciativa; també estudiarà noves mesures per ajudar a fer realitat els objectius a llarg termini. La Comissió tindrà en compte les observacions que rebi i analitzarà la possibilitat de revisar la Iniciativa de la UE sobre els pol·linitzadors.
