Un equip d’investigadors ha decobert que els ximpanzés, tal com fem els humans, també sincronitzen les seves passes quan caminen acompanyats d’altres ximpanzés. En un estudi publicat a la revista ‘Currenty Biology’, mostren com totes dues espècies compartim aquesta tendència tan curiosa d’acabar movent-nos al mateix ritme.
La coordinació dels nostres parents més propers
Dels ximpanzés se’n saben força coses, com ara la seva capacitat per coordinar-se quan tenen un objectiu comú, com per exemple aconseguir menjar, però no se sap gairebé res de quina és la seva propensió a coordinar-se espontàniament. És per això que els científics van observar el comportament d’aquests animals a l’Orfanat de Fauna Salvatge Chimfunshi, a Zàmbia en diverses circumstàncies, especialment quan caminaven sols i quan ho feien acompanyats.
El seguiment d’aquests animals va revelar que, quan caminen els uns al costat dels altres, es produeix un fenomen de sincronització espontània molt semblant a la dels humans. Això, a més, fa pensar que si aquest tret també és present en el primat més proper a nosaltres, podria ser que tingués un origen molt i molt antic, fins i tot en algun avantpassat comú de fa milions d’anys.
Es van observar ximpanzés mascles i femelles de diverses edats i nivells de parentiu. Quan caminen junts, la primera passa d’un ximpanzé, començant per un peu concret, és seguida de la primera passa del seu company, també amb el mateix peu, en un 79% dels casos i en un temps de menys de mig segon.
Una mirada a la nostra pròpia història
Les accions conjuntes han estat un factor importantíssim per a l’èxit dels humans com a espècie, no només quan es tracta d’accions planificades i coordinades sinó també en d’altres de més simples. En això hi pot haver tingut una influència important el fet que no podem evitar coordinar-nos fins i tot quan no és necessari, com exemplifica la tendència a acabar caminant al mateix ritme que la persona que tenim al costat.
En el cas dels ximpanzés, en canvi, un dels nostres parents més propers, no duen a terme tantes accions complexes coordinades però, en canvi, comparteixen aquesta tendència al que s’anomena ‘sincronia interindividual’. Un fet interessant a l’hora de reconstruir la nostra pròpia història evolutiva, ja que sembla demostrar que aquest tret en concret devia originar-se en algun avantpassat comú i que, en canvi, les diferències entre humans i ximpanzés en formes més complexes de coordinació es deuen a mecanismes més sofisticats.
