Els propers trenta anys veuran com els goril·les, els ximpanzès i els bonobos –els anomenats “grans símis” d’Àfrica, també coneguts simplement com a “homínids”– perdran la gran majoria dels seus hàbitats actuals a causa dels efectes del canvi climàtic, els canvis dels usos del sòl i el creixement poblacional de l’altre gran simi, els humans. En un estudi publicat a la revista ‘Diversity and Distributions’, un equip de seixanta científics, en base a les dades de què es disposen actualment i que comprenen un període de vint anys, han calculat quins serien els efectes de tots aquests impactes combinats entre ara i el 2050 en el pitjor però també en el millor dels casos, un projecte pioner en aquestes espècies. En el millor dels casos, les emissions de gasos d’efecte hivernacle aniran caient i s’aplicaran polítiques de mitigació adients. En el pitjor, les emissions continuaran com fins ara. En el primer dels casos, el més optimista, els grans simis perdrien el 85% de les àrees on viuen, la meitat de les quals es troben fora de zones protegides. En el pitjor, perdrien un 94% del territori on viuen, un 61% del qual seria en terrenys que no tenen cap protecció.
L’estudi també valora si és possible que els grans simis vagin a altres indrets on ara no hi viuen, també en el pitjor i el millor dels casos. Les muntanyes, per exemple, que actualment no són el millor lloc per a ells, podrien tornar-se molt més adients a mesura que el canvi climàtic faci in habitables les terres baixes. Si es poguessin desplaçar, podrien sobreviure i fins i tot tenir més espai, però podria ser que en trenta anys ja no siguin a temps de fer-ho. Integrant totes les dades, aquest estudi dóna un panorama desolador però realista de les interaccions que afecten la distribució dels grans simis africans i també posa de relleu com la xarxa actual de zones protegides no és suficient per preservar els seus hàbitats i connectar les seves comunitats. En el cas de les muntanyes, per exemple, les comunitats de simis i altres espècies que no estiguin connectats amb regions més altres simplement desapareixeran.
Així doncs, l’estudi posa de manifest que calen accions de conservació dràstiques però també molt ben planejades per a cada espècie, tant en zones protegides actualment com en les que hauran d’estar en el futur. Així, les mesures d’adpatació, els plans d’us del sòl i la mitigació del canvi climàtic han d’integrar una oportunitat de supervivència per als grans simis. Això, però, hauria de començar immediatament, abans no sigui massa tard.
