Per primera vegada, un equip d’investigadors ha aconseguit identificar una família de neandertals. En dos jaciments de fa 54.000 anys als peus de les muntanyes Altai, a Sibèria (Rússia), les anàlisis d’ADN d’algunes de les persones que hi van viure han permès veure com entre elles hi havia un pare i una filla, un possible cosí o nebot i fins i tot una femella adulta que era parenta de segon grau, qui sap si una tieta o una àvia. Així ho revela un article publicat a la revista ‘Nature’ que té com a coautor Svante Päabo, flamant guanyador del Premi Nobel de Medicina, precisament, per haver estat el primer a seqüenciar l’ADN d’aquest parent proper dels humans moderns.
Es tracta de la família més antiga que s’ha identificat mai i també del primer cop que la ciència ha aconseguit documentar directament com eren les famílies de neandertals, apropant-los molt més a nosaltres. L’estudi ha donat alguns detalls molt concrets de com era vida social i familiar dels antics habitants de les coves Chagryskaya i Okladnikov, que es troben força a prop l’una de l’altra i que són a 100 quilòmetres de la cova Deníssova, on es va descobrir l’homínid que duu el mateix nom i on, a més, també havien viscut tant neandertals com humans moderns.
Dades de diversos tipus d’ADN
Els investigadors van extreure ADN de 17 ossos i dents de set mascles i sis femelles de neandertal, dels quals vuit eren adults i cinc eren infants. Gràcies a l’ADN mitocondrial, que segueix la línia materna; a l’ADN del cromosoma Y, que segueix la paterna, i l’ADN nuclear, es van descobrir un munt de coses que van permetre reconstruir l’arbre genealògic d’aquell grup i, també, deduir alguns comportaments culturals.
A l’ADN mitocondrial, per exemple, s’hi van trobar diverses heteroplàsmies –coexistència de diferents genomes mitocondrials en un mateix individu–, un fenomem que només persisteix durant unes quantes generacions i que, a més, era compartit per diversos dels individus. Això, per començar, va permetre pensar que totes aquelles persones havien viscut i mort més o menys al mateix temps.
La diversitat genètica del cromosoma Y, d’altra banda, era molt baixa. Així, dos dels individus mascles analitzats devien haver tingut un avantpassat comú uns 450 anys abans mentre que, en el cas de les femelles, devia haver estat més de 4.300 anys abans. Una gran diferència que fa pensar que més del 60% de les femelles del grup de la cova Chagyrskaya havia arribat des d’una altra comunitat, en un tipus d’estructura anomenada patrilocalitat i que encara és comuna entre els grup de caçadors-recol·lectors humans actuals.
Un grup petit i molt relacionat
Així, en el cas del pare i la filla, sembla que la segona havia de sortir del grup familiar en trobar trobar una parella. Si hagués estat un noi, com el seu cosí petit, s’hauria quedat al mateix lloc. En general, però, sembla que la diversitat genètica d’aquella antiga comunitat neandertal era molt baixa, molt més que la que s’ha vist en cap altre grup humà present o passat i més semblant a la de les espècies en perill extrem d’extinció. Això, però, no hauria de fer pensar que aquesta poca diversitat és el que va dur els neandertals a desaparèixer, ja que altres grups estudiats en diversos indrets d’Europa indiquen que hi havia poblacions molt més grosses i diverses.
