Fins ara, les úniques restes conegudes de l’home de Deníssova, un parent dels neandertals, eren les que es van trobar l’any 2012 a la cova del mateix nom, a Sibèria (Rússia). Aquells fòssils van permetre’ns conèixer la seva existència i el seu parentiu genètic amb els neandertals -amb qui, a més, havien arribat a hibridar- però la informació disponible no anava gaire més enllà.
Això ha canviat gràcies a un equip internacional de científics que, tal com expliquen en un article publicat a la revista ‘Nature’, han identificat un fragment de mandíbula trobat al Tibet com a pertanyent a la mateixa espècie d’homínid. El fòssil va ser trobat fa gairebé quaranta anys per un monjo a l’interior d’una cova. Aquest el va entregar a un líder budista que, al seu torn, el va fer arribar a la universitat xinesa de Lanzhou, No ha estat fins ara, però, que se n’ha descobert l’origen.
El fragment de mandíbula, que conserva dents i que es calcula que té uns 160.000 anys, va ser trobada a una altitud de gairebé 3.300 metres, molt més amunt que la cova siberiana de Deníssova que és practicament a nivell del mar. Tot i que no se’n va poder recuperar ADN, algunes proteïnes han permès identificar la seva pertinença a la mateixa espècie gràcies a la comparació entre les restes trobades a tots dos llocs.
El fet de trobar restes d’aquest homínid a l’altiplà del Tibet dóna resposta al un dels misteris que envolta els denissovans: el fet que les seves característiques físiques suggerissin que estava adaptat a la vida en alçada. Tot i això, que pogués viure en les condicions fredes i d’escassedat d’oxigen que es creu que hi havia la zona ha sorprès els científics, especialment perquè els primers humans no s’hi van instal·lar fins 100.000 anys més tard.
Les investigacions anteriors, semblaven indicar, doncs, que els denissovans no havien viscut només a Sibèria, no només pels seus trets evolutius sinó, també, perquè s’havien trobat rastres del seu ADN en forces poblacions actuals d’Àsia i Austràlia, tot i que es continua desconeixent en quin indret es van originar. La troballa d’aquesta mandíbula, a més, permetrà comparar els seus detalls anatòmics amb altres fòssils trobats a la Xina, a la recerca d’altres denissovans que encara no han estat identificats. De fet, el mateix article a ‘Nature’ indica que hi ha semblances entre aquesta mandíbula i una altra que va ser trobada el 2015 a Taiwan.
