Un estudi presentat aquest dilluns a la revista ‘Nature Ecology & Evolution’ arriba a una conclusió sorprenent: els homes i dones de Neandertal eren capaços de pensar en símbols i expressar-los mitjançant l’art, una habilitat que fins ara, d’entre tots els homínids, només s’atribuïa a la nostra pròpia espècie. És una de les conseqüències que ha tingut la troballa, al centre d’Alemanya, d’un os de cèrvol que va ser tallat amb línies fa 51.000 anys en el que és, potser, l’obra d’art més antiga que s’ha trobat mai, ja que es calcula que té uns 5.000 anys més que les pintures rupestres de Sulawesi, a Indonèsia. Segons afirmen els responsables del descobriment, que es va fer a les muntanyes Harz, a uns 250 quilòmetres al sud-oest de Berlín, aquest petit objecte tallat és clarament una decoració de caràcter simbòlic i elaborada seguint un plan, en el que podria ser un exemple de l’origen de l’art.
L’os està tallat amb xebrons –línies més o menys diagonals que conflueixen al mig de la peça– que apunten cap amunt, i sembla que també té algunes incisions més petites a la base que permeten que, si es deixa en una superfície plana, l’objecte s’aguanti dret. És possible, doncs, que fos tallat per a estar exposat en aquesta posició, i el fet que s’hagin trobat omòplats de cèrvol i el crani sencer d’un ós fa pensar que formava part d’una mena de figura o col·lecció amb finalitats rituals. La cova on van ser descoberts aquests ossos, anomenada “la cova de l’Unicorn” des del segle XVI pels fòssils que s’hi trobaven, que van ser confosos amb els d’aquest animal mitològic, ha estat excavada des de fa dècades i sembla que, entre fa 130.000 i 47.000 anys, va ser habitada de manera ininterrompuda per neadertals. Molt més endavant, fa uns 12.000 anys, s’hi va instal·lar un grup d’humans moderns però les dues espècies, per tant, no hi van arribar a conviure mai.
Les anàlisis de l’os mostren que els talls són molt profunds i que, per tant, probablement va ser bullit abans de començar a treballar-lo, cosa que podria indicar una vegada més que els neandertals dominaven al foc. A més, la peça correspon a una exemplar enorme d’una espècie poc comuna a la regió, cosa que fa pensar que el treball tenia una importància destacable. Tot plegat se suma a les proves que s’han anat recollint sobre l’expressió artística dels neandertals, que se sumaria a la que, més tard, va desenvolupar l’Homo sapiens. Això, és clar, també podria indicar que el seu avantpassat comú tenia aquesta capacitat, un fet que faria anar encara molt més enrere l’origen de l’art –de l’habilitat simbòlica, si més no– però que encara està per demostrar.
