Un equip d’investigadors ha aconseguit, sembla, resoldre el misteri de les conegudes com les ‘Catarates de Sang’ de l’Antàrtida. Segons expliquen en un article publicat a ‘Frontiers in Astronomy and Space Science’, després de més d’un segle, per fi s’ha aconseguit saber per què l’aigua d’una glacera, quan entra en contacte amb l’aire, es torna vermella. Si ho han publicat a aquesta revista, a més, és perquè la raó pdoria ajudar els astrobiòlegs a entendre millor com pot evolucionar la vida en entorns tan inhòspits com aquests i, per tant, a buscar-ne indicis.
Un misteri que durava des de 1911
El 1911, durant una expedició a l’Antàrtida, un geòleg australià anomenat Thomas Griffith Taylor va descobrir aquest salt d’aigua tan estrany i li va posar el nom pel que ha estat coneguda des d’aleshores. Durant més d’un segle s’han proposat diverses hipòtesis per explicar aquest fenomen insòlit, però no ha estat fins ara que, pel que sembla, s’ha trobat la resposta.
Segons els investigadors, el color de l’aigua de les Catarates de Sang és a causa d’unes nanoesferes riques en ferro, silici, calci, alumini i sodi, entre altres elements. Com que les nanoesferes són amorfes, sense estructura cristal·lina, fins ara no havien estat detectades perquè tècnicament no són minerals, i ha estat justament l’exploració de l’espai la que va posar en marxa la investigació que ha permès descobrir-les.
Les missions a Mart han ajudat a trobar la resposta
Les missions de la NASA a Mart van fer despertar l’interès per analitzar les aigües de les Catarates de Sang com si fossin un indret d’aquest planeta, amb les mateixes tecnologies que es fan servir allà. Així doncs, van aconseguir l’espectroscopi Mossbauer de les missions Spirit i Opportunity, un espectroscopi de visible a gairebé infraroig i l’espectroscopi d’infraroigs de la Mars Global Surveyor i la Mars Odyssey, a més de la difracció de raigs X in situ de la Curiosity i l’espectroscopi Raman del Perseverance.
Amb aquest equipament d’última tecnologia i la microscopia electrònica s’ha confirmat la presència d’aragonita, quars, feldspat, calcita i altres minerals però, en canvi, es va refutar la idea que el color vermell fos causat per òxids de ferro, de què n’hi ha quantitats molt petites. En canvi, el que sí que s’han trobat són nanoesferes riques en ferro que, quan s’oxida en contacte amb l’aire, dóna a l’aigua el seu color vermell caracerístic. Aquest, a més, no actua sol, sinó que altres elements presents com el clor, el magnesi i el sodi poden contribuïr-hi amb els tocs grocs i taronges que s’observen en algunes parts.
Les troballes a l’Antàrtida poden servir per a l’espai
A més de resoldre aquest misteri de 112 anys d’antiguitat, la investigació sobre les Catarates de Sang també indica una altra cosa. El microscopi electrònic de transmissió que ha estat emprat en aquesta recerca ha donat algunes dades molt interessants per comprendre què estava passant exactament i, per tant, podria ser útil per estudiar Mart de la mateixa manera que els aparells desenvolupats per a les missions al Planeta Roig han servir a l’Antàrtida. El problema és que, si més no de moment, és impossible dur aquest instrument fins allà per poder estudiar en més profunditat els paisatges marcians.
