Un equip de científics ha reconstruït la cara d’una noia de 16 anys que va morir al segle VII gràcies a les anàlisis del seu crani. Tal com expliquen des de la Universitat de Cambridge, tot i que va ser enterrada a Anglaterra, els investigadors han descobert que era originària d’Europa Central i que va canviar de dieta coincidint amb aquest trasllat.
Una imatge molt propera a la real
L’artista forense Hew Morrison va fer servir les mesures del crani i dades de la profunditat dels teixits de noies caucàsiques per mirar de descobrir quina cara tenia. Tot i que sense una anàlisi d’ADN no podem estar segurs que el color dels ulls i dels cabells sigui el correcte, l’expert afirma que ha aconeguit apropar-se molt a quin devia ser el seu aspecte poc abans de morir. Així, per exemple, el seu ull esquerre estava més avall que el dret, un tret que devia veure’s força en vida.
Un llarg viatge
El que ha permès saber que no era anglesa han estat les anàlisis dels ossos i les dents, que apunten que, en algun moment després dels 7 anys, va marxar d’un indret proper als Alps, probablement al sud d’Alemanya, cap a Anglaterra. Un cop allà, la quantitat de proteïna a la seva dieta va disminuïr lleugerament. Això, a més, va ser poc abans de la seva mort, cosa que vol dir que no devia viure gaire temps després de fer aquest llarg viatge, que la va dur d’un indret muntanyós a una part molt plana de Gran Bretanya, en un lloc on fins i tot el menjar era diferent.
Els investigadors apunten a una connexió amb els primers cristians anglesos
Tot i que les anàlisis apunten que va morir d’alguna malaltia, quina és continua sent un misteri. El que sí que se sap, però, és que va integrar-se a l’alta societat de l’època, ja que va ser enterrada en un llit de fusta, molt ben vestida i amb una creu d’or i robins coneguda com la Creu de Trumpington. El seu, a més, és un dels únics 18 enterraments en un llit que s’han trobat a tot el Regne Unit, i la creu és una de només cinc de semblants que s’han trobat. Això, a més, apunta que devia ser una de les primeres converses al cristianisme, ja que Anglaterra va ser evangelitzada a partir del 597, quan el Papa va enviar-hi sant Agustí de Canterbury.
La semblança dels resultats amb altres dones que van ser enterrades de manera semblant fa pensar que formava part d’un grup de dones que van viatjar d’Europa Central a Anglaterra durant el segle VII, tot i que les raons encara són desconegudes. De fet, els sepulcres amb un llit són una tradició funerària força coneguda del sud de l’Alemanya de l’època, i això, juntament amb les creus ornades i el moment en què van morir, fa pensar en un moviment europeu de dones de classe alta molt involucrades en l’expansió del critianisme.
