Un jaciment funerari descobert l’any 2003 a Southend (Essex, Anglaterra) ha resultat ser el lloc de repòs d’un príncep saxó del segle VI després de Crist. Segons informa la cadena britànica BBC a la seva pàgina web, la tomba, localitzada entre un pub i un supermercat, conté dotzenes d’objectes que han estat estudiats fins a arribar a aquesta conclusió sobre un dubte que ha planat sobre la troballa durant més d’una dècada: qui hi havia enterrat?
Tot i que les úniques restes humanes que es van trobar van ser d’esmalt de dents, els arqueòlegs del Museu d’Arqueologia de Londres que van explicar el jaciment es van sorprendre de trobar el monument funerari intacte i amb uns 40 objectes d’un gran valor, cosa que els va dur a pensar que es trobaven davant de l’exemple més antic mai trobat d’un enterrament reial cristià a la Gran Bretanya.
L’estructura interna de la tomba és de fusta i contenia, entre d’altres, una lira i una capsa de 1.400 anys d’antiguitat que, segons afirmen els experts, és l’únic exemple supervivent de fusta pintada anglosaxona. A més, al túmul també s’hi va trobar les restes d’una copa de plata, monedes d’or i una garrafa que es pensa que va arribar a l’illa procedent de Síria.
La presència i la distribució de totes aquestes riqueses va fer pensar els experts que es trobaven davant de la tomba d’una persona d’alt rang, probablement de sang reial. Primer es va pensar que podia ser la de Saebert, el rei saxó d’Essex entre els anys 604 i 616, però la datació per carboni, que va situar la construcció de la tomba entre els els anys 575 i 605, va negar aquesta hipòtesi.
Les investigacions fetes des de llavors, però, indiquen que no anaven desencaminats i que qui descansava al túmul funerari era, en realitat Seaxa, el germà de Saebert. Per les creus gravades a les monedes d’or, que es pensa que anaven col·locades damunt dels ulls del príncep, es va poder identificar la tomba com a cristiana, tot i que alguns altres objectes i la mateixa construcció d’un túnel funerari remeten a tradicions anteriors a l’arribada del Cristianisme a l’illa, fent-ne un descobriment molt valuós com a testimoni de l’època de coexistència entre els ritus i costums pagans i l’arribada de la nova religió.
