Un dels animals més socials del planeta són els primats, i això implica que els humans, també primats, ho són. Malgrat això, els primats de “nas humit”, com poden ser els loris, lèmurs o altres estrepsirrins que componen aquest subordre dels primats, s’han considerat, històricament, uns animals solitaris. A través del temps s’ha suggerit que les formes d’organització social dels primats van evolucionar més tard i és per això que diversos estudis s’han centrat a investigar quan i com va evolucionar la vida en parella en els primats.
Diferents investigacions recents han mostrat que els estrepsirrins nocturns són molt més difícils d’investigar. Aquest tipus de primat, realment, no és solitari, de fet s’organitza en nuclis socials de parelles de mascles i femelles.
Una investigació a través dels fòssils
Els investigadors van investigar els fòssils dels primats ancestrals, demostrant així que aquests eren arboris i, relativament, petits, quelcom que segons diuen es correlacionava amb la vida en parella dels primats. Diu Jordan Martin, membre de l’Institute of Evolutionary Medicine de la Universitat de Zurich que “el nostre model demostra que l’organització social ancestral dels primats era variable i que la vida en parella era, amb diferència, la forma més probable.” De fet, la vida social, fos en parella o en grup per als primers primats va ser quelcom fonamental, ja que “només el 15 % dels nostres avantpassats eren solitaris”, afegeix. Martin assegura que el pas de viure en parella cap a viure en grups més grans va “evolucionar més tard en la història dels primats”.
L’organització social dels primats no és sempre la mateixa
Els investigadors de les Universitats de Zúric i Estrasburg han elaborat un informe sobre la composició de les unitats socials dels primats. De fet, Charlotte Olivier de l’Institut Pluridisciplinari Hubert Curien va recopilar informació detallada sobre aquesta composició en els primats que vivien en llibertat. La base de dades va anar augmentant al llarg dels anys i van arribar a cobrir 500 poblacions de més de 200 espècies de primats.
Aquesta base de dades va mostrar com més de la meitat d’espècies mostraven diferents organitzacions socials. La més comuna és la que conformaven, per exemple els ximpanzés o els macacos, en la qual “eren grups en què vivien juntes múltiples femelles i mascles” diu l’últim autor Adrian Jaeggi de la Universitat de Zúric. L’altra forma d’organització més comuna era la que conformen un mascle i diverses femelles, “com poden ser les organitzacions dels goril·les o els langurs” explica Jaeggi. Això sí, el 25% d’aquestes espècies vivien en parelles segons l’autor.
